L'històric alcalde de Bàscara, Lluís Lloret Quer (CiU), ha iniciat campanya per a la seva reelecció a pesar que el Jutjat d'Instrucció número 4 de Figueres el manté imputat des del 5 de desembre de 2013 per uns presumptes delictes d'extorsió, falsedat en document públic, prevaricació, exaccions il·legals i apropiació indeguda. El cas es remunta a la denúncia que el 2012 l'empresari Pere Costa Castellas va interposar davant la Fiscalia Anticorrupció explicant que havia acceptat un xantatge de l'alcalde que li va costar 7,2 milions a fi d'evitar que l'Ajuntament li declarés zona verda els terrenys que va adquirir per instal·lar la seva empresa.
Quan el cas va passar a mans de la Fiscalia Provincial de Girona, els indicis delictius denunciats per l'empresari no es van esvair i el 23 de novembre de 2012 la fiscal del cas va presentar una querella sol·licitant la imputació de l'alcalde. El jutge instructor no s'hi va oposar i durant un temps també va decretar el secret de sumari -alçat el 5 de desembre de 2013- per "la naturalesa i complexitat dels fets perseguits, així com per les possibles ramificacions que pogués tenir l'activitat delictiva perseguida". La secretària municipal, Neus Prats i Ros i el lletrat Alberto Valero Canales també estan imputats en aquesta causa.
Tant la denúncia de l'empresari com la querella de la Fiscalia coincideixen a indicar que entre 2004 i 2012 Lloret hauria extorquit l'empresari amenaçant-lo a requalificar com a zona verda el sòl industrial de 400.000 metres quadrats que havia adquirit a Bàscara a menys que li anés abonant diverses quantitats.
Segons l'empresari, la compra dels terrenys per 5,8 milions d'euros el 2004 ja havia nascut viciada per tal com ell els hauria adquirit en base a un certificat de l'Ajuntament que indicava que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal estava aprovat definitivament des de l'any 1990. La querella recull que el certificat era fals perquè el pla urbanístic havia sigut declarat nul.
Una vegada l'empresari va tenir els terrenys en propietat, l'alcalde hauria iniciat l'espiral de xantatge reclamant-li el pagament de l'IBI dels terrenys des de l'any 1991 fins al 2004 i amenaçant-lo que, si no si hi avenia, declararia els terrenys a zona verda. Va pagar un xec de 252.425 euros i va firmar un preconveni especificant que així saldava l'IBI.
Un mes després, l'alcalde li hauria demanat 468.027 euros per adquirir uns terrenys per al seu ús privat. I al mes següent, el mateix, però exigint-li 486.438 euros i obligant-lo a firmar un conveni que rebaixava l'edificació dels terrenys, de 400.000 metres quadrats a 150.000 metres quadrats, dels quals el 20% es dedicaria a habitatge social i que, a més, hauria de destinar 4.390.000 euros per a la construcció d'equipament públic. "Cap dels convenis van ser aprovats pel ple de l'Ajuntament", apunta la querella de la Fiscalia.
L'extorsió hauria seguit el 23 de novembre de 2006, quan a través d'un suposat annex al conveni, Lloret li hauria demanat 206.352 euros i 730.863 euros per comprar uns terrenys. No els va adquirir, "sinó que va fer seves tals sumes dineràries". L'empresari admet en la seva denúncia que va acceptar el xantatge per evitar la ruïna però que això va suposar-li que els perjudicis i les coaccions fossin cada vegada més greus.
La situació va seguir -vegin querella de la Fiscalia- fins que l'empresari va presentar un pla parcial per als terrenys al desembre de 2008 però "en aquell moment la secretària de l'Ajuntament va emetre un certificat fals" que canviava el projecte i va ser aprovat pel ple. A banda, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat tampoc el va aprovar perquè l'alcalde, "conscientment", no va sol·licitar els informes preceptius.
En aquest punt, l'empresari va sol·licitar la rescissió del conveni i el retorn dels imports pagats (5.210.092 euros) perquè entenia que l'Ajuntament no havia complert la seva part i això va provocar que la Comissió d'Urbanisme no aprovés el proejcte. En comptes d'això, l'Ajuntament va iniciar un procediment d'embargament que ell va aturar interposant un recurs al Jutjat Contenciós-Administratiu. La darrera amenaça de l'alcalde passaria per exigir-li 1.224.000 euros i la retirada del contenciós, a canvi d'aturar l'embargament.
L'alcalde ho nega
"Això és pa sucat amb oli, pur teatre", indica Lloret abans d'indicar que va ser el propi empresari que va forçar que la Comissió d'Urbanisme no li aprovés el pla per poder rescindir el conveni signat amb l'Ajuntament i recuperar els diners. Mentrestant, l'Ajuntament li va embargar una finca perquè no havia fet l'últim pagament però després "li vam demanar les despeses que havia ocasionat" amb el contenciós i se li va tornar a embargar els terrenys. "Per evitar aquest segon pagament de les desepses, s'inventa una querella que atura l'embargament, que ara està parat", reflecteix l'alcalde.
