Un total de 36 robers gironins de Càritas que, actualment, gestionen uns 450 voluntaris, reciclen roba de segona mà per proporcionar-la a persones amb dificultats econòmiques. En total, des del passat gener, més de 4.000 persones han passat o s'han vist beneficiades de la tasca que realitzen aquests centres, alguns dels quals s'han convertit en autèntiques botigues, com per exemple el rober de Girona, un dels més grans de tota la demarcació. "Fins i tot hem pogut contractar quatre persones que fan la feina d'encarregat i gestionen els voluntaris, les donacions i les persones que passen pels robers", explica la cap del programa, Mònica Castro.

Durant els darrers anys, arran de la crisi econòmica i l'arribada d'immigració, la iniciativa ha anat estenent-se amb força arreu de les comarques gironines i han aparegut nous robers, de diverses dimensions, a municipis com Llançà (Alt Empordà), Cassà de la Selva (Gironès), Maçanet, Sils o Breda (Selva), entre molts altres indrets. Des de l'entitat, però, alerten que últimament aquest número s'ha estancat i que, cada cop més, costa atreure voluntaris joves que vulguin donar un cop de mà al projecte.

La coordinadora del programa assenyala que durant els darrers anys han notat un increment del nombre de persones que necessiten aquest suport. "Des de transeünts a nuclis familiars extensos passant per parelles joves amb nadons; de totes les nacionalitats, el que volem és que tothom se senti acompanyat. Els ajudem a buscar els articles que necessiten i intentem que sigui el més semblant possible al servei i atenció que trobarien en una botiga", afegeix.

Roba d'infant

El calçat, les jaquetes, la roba d'infant o nen d'entre 4 a 12 anys i parament de la són els productes més demandats. "Sobretot la roba de nen ja que són articles difícils de trobar, en tenim pocs, i moltes vegades estan en males condicions perquè són els que més s'utilitzen o es fan malbé ràpidament", explica Castro. Gran part del material que ofereixen els robers gironins provenen de donacions de particulars o d'empreses. En cas de no comptar amb algun material, els gestors dels centres s'encarreguen de comprar-ho per tal de poder donar sortida a les necessitats.