Girona i Marroc constitueixen dos mons educatius diferents però connectats pels moviments migratoris, que ha portat un gran nombre d’alumnes d’origen marroquí a les aules gironines. La voluntat de comprendre i aprendre va originar, fa set anys, un programa d’intercanvi docent entre ambdós llocs que darrerament ha detectat un problema nou: la inadaptació d’infants escolaritzats a Girona fins que les seves famílies tornen al Marroc, forçades per la crisi i la manca de feina.

L’associació sense ànim de lucre ECCIT és la responsable d’aquest projecte d’intercanvi de docents i educadors socials entre Girona i Xauen (al nord-est del Marroc), que realitza amb la Federació d’Educació de CCOO de Girona i la Fundació Pau i Solidaritat del mateix sindicat. El coordinador de la iniciativa és Yasser Saadoune, que aquesta Setmana Santa ha acompanyat una delegació de 30 mestres gironins a Xauen.

La setena edició de l’intercanvi va arrencar al febrer, amb sessions preparatòries a Girona. Després, del 20 al 25 de març, durant tres dies els docents van acudir a una escola de Primària de Xauen i a una altra de rural, al poble de Bab Taza; l’última jornada, els gironins van dirigir la classe amb el suport de professorat autòcton. L’estada va incloure una trobada amb un imam i amb un sindicat o tallers culturals.

La segona part de l’intercanvi es farà del 18 al 23 d’abril, quan 22 mestres marroquins vindran a Girona i coneixeran, per exemple, un pla educatiu basat en la música a l’escola Santa Eugènia i l’aula d’acollida que funciona a l’institut; o participaran en una activitat organitzada pel Departamet d’Àrab de l’Escola Oficial d’Idiomes. L’Ajuntament de Girona patrocina l’intercanvi, que s’autofinança i té el suport d’entitats socials i dels consistoris de Xauen i Bab Taza. A més, fa 5 anys que el Departament d’Ensenyament reconeix l’activitat com a formació del professorat i aquest 2016, per primer cop, el Marroc l’ha declarat Jornada Intercultural. Val a dir que el contacte entre docents s’allargà més enllà dels viatges.

«És una cooperació de tu a tu entre docents que es troben amb problemes reals», va resumir Yasser Saadoune; per a qui els professionals gironins aporten els valors d’una «ciutat educadora i d’un corrent pedagògic molt fort» a un professorat marroquí que, entre d’altres qüestions, pateix «la falta de coordinació i de formació» del seu sistema educatiu.

Català en aules del Marroc

Saadoune va subratllar la inexistència del tractament de la diversitat a les escoles marroquines, on -va explicar- ara hi ha infants «retornats d’Espanya, França, Holanda... per la crisi». El coordinador de l’intercanvi va lamentar la mala gestió de la diversitat «perquè no ho han fet mai» i va alertar de les dificultats d’uns escolars que parlen català, castellà o la llengua del país on havien emigrat els seus pares -a més del seu dialecte-, però no l’àrab de l’escola. «Ara, quan anem al Marroc sempre trobem un alumne que ens fa de traductor», va explicar; especificant que s’hi han trobat infants que vivien a Castelló d’Empúries, Figueres, Roses o Salt. Tot plegat, ha creat un escenari nou en el qual Saadoune creu que l’experiència catalana -amb matisos i crítiques- pot ser d’ajuda per a l’escola marroquina.

En contrapartida, els mestres gironins accedeixen a informació clau per comprendre el sistema educatiu, la relació entre família i escola i la influència de la religió musulmana en la comunitat al Marroc, d’on prové una part important de l’alumnat nouvingut que s’incorpora a les seves aules, un cop s’ha completat el procés de reagrupament familiar.

En opinió de Yasser Saadoune, «els nens són víctimes dues vegades»: els que s’han reagrupat amb la seva família, perquè «ells no han escollit el procés migratori»; i els immigrants de segona generació, nascuts i escolaritzats a Girona, perquè han hagut de traslladar-se al país d’origen dels seus pares i encaixar en una cultura diferent a la del lloc on han crescut.