Quin sentit té estudiar una llengua que perd parlants cada dia i que, a més, molts dels polítics que la tenen com a materna sembla que la deixen caure?

Em mou un estímul més de cor que intel·lectual. Com que visc fora de Catalunya, necessito que es conegui que existeix la nostra llengua i la nostra cultura. És una necessitat vital i crec que aconsegueixo transmetre-la, els estudiants al final ho entenen.

Quina opinió li mereix el fet que els 25 diputats del PSC al Congrés espanyol votessin fa unes setmanes contra l'oficialitat del català a Europa?

És molt greu. Considero que és molt greu perquè des de la societat civil s'estan fent coses en favor del català i que la política reaccioni d'aquesta manera és molt greu.

I quina opinió li mereixen els constants pals a les rodes contra el català d'un altre partit català, el Partit Popular de Catalunya?

Jo no vull opinar sobre el Partit Popular, que efectivament emprèn iniciatives que no em semblen correctes. Els populars són igual a tots els territoris.

Es pot titllar de genocidi lingüístic el que està fent el PP contra la llengua catalana al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent?

Sí, jo penso que sí. Aquí encara no, però allà sí.

La sorprèn que la democràcia no serveixi per salvar una llengua que encara parlem milions de persones?

S'hauria de veure quin nivell de qualitat democràtica hi ha. Jo, que visc a Itàlia, puc dir ben clar el que és la democràcia.

Expliqui, expliqui...

La democràcia a Itàlia és un partit totalment de dretes que té al capdavant un senyor que es diu Silvio Berlusconi que controla els mitjans de comunicació i fa el que li passa pel nas a cada moment. I és democràcia, clar! (riu).

És vostè optimista respecte del futur de la llengua catalana?

Sí. Jo intento ser-ne al màxim.

Com se li va acudir defensar aquesta llengua moribunda, que està desapareixent per la perifèria?

Per la perifèria, però també per la centralitat barcelonina. Insisteixo, sóc de fora i tot això ho veig de lluny, però no se m'escapa. L'altre dia parlava amb una amiga de Barcelona i em deia que mai no havia sigut independentista, però ara n'és. Anàvem pels bars de Barcelona parlant català i ens contestaven en castellà. Abans canviàvem per educació, però ara ja no.

Quanta gent coneix a Nàpols interessada en el català?

Jo tenia l'any passat 150 alumnes de català a Nàpols.

Cent cinquanta, enhorabona!

Sí, sí... i aquest any en tinc més o menys els mateixos. Tinc dos nivells, uns fan llengua i els altres fan llengua i literatura.

Tots acaben aprenent català?

Sí, i tant!

Tots són napolitans?

Sí, napolitans. A Nàpols la cultura catalana ha estat històricament molt important. Els napolitans conserven moltes paraules molt properes al català i això els fa gràcia. Molts havien començat estudiant castellà i es passen al català. Fan castellà perquè els dóna més sortides professionals, però els agrada el català.

El català va ser durant l'edat mitjana la llengua franca de la Mediterrània, com avui ho és l'anglès a bona part del món, no?

Sí, i a l'arxiu de Nàpols es troben muntanyes de documents redactats en català fins al segle XVII, quan jo no manaven els catalans. Els escrivents escrivien en català.

Què n'espera d'aquestes XXV Jornades Internacionals per a Professors de Català a la UdG?

Van molt bé per posar-nos al dia i intercanviar experiències.

Què faria vostè per salvar el català?

És difícil aquí. Allà a Nàpols faig el que puc. Potser la independència no seria una mala sortida.

Daniel Bonaventura

girona