La banca espanyola es veu abocada a tancar oficines davant la caiguda del negoci a les sucursals pel major ús del mòbil i les tecnologies per part dels clients, i com la via més ràpida d'estalviar costos, guanyar eficiència i encarar l'increment de les exigències reguladores, segons els experts. Entitats de tot Europa són conscients del cost de mantenir oberta una extensa xarxa d'oficines, amb els seus respectius empleats, en moments de debilitat per al negoci bancari, amb els tipus d'interès en mínims i més requisits de solvència. Aquesta realitat arriba en un moment en què la tecnologia ha facilitat que els clients siguin capaços de fer per si sols, mitjançant una aplicació mòbil o amb la simple assistència d'un assessor telefònic, operacions per les que abans acudien a les sucursals. A més, les entitats han desplegat en els últims anys caixers automàtics cada vegada més sofisticats que permeten dur a terme una major varietat de transaccions i alleugen la tradicional càrrega de treball que tenien els treballadors de les sucursals, ara més centrats en tasques d'assessorament. Tenint en compte tot això i la major densitat d'oficines bancàries a Espanya, tot i les fusions dels últims anys i la desaparició de diverses de les antigues caixes, la previsió és que hi hagi progressivament menys oficines i més acomiadaments.

El Banc Santander ha estat el primer a donar el tret de sortida d'aquest nou ajust del sector en anunciar als sindicats el tancament d'unes 450 sucursals a Espanya i un ajust de plantilla de fins a 1.200 empleats, i ara queda per veure si la resta de gegants del sector faran el mateix. Tot això malgrat que el grup que presideix Ana Botín, juntament amb Bankia, són els dos grans amb més volum de negoci per oficina i empleat després dels ajustos empresos en els últims anys entre tancament de sucursals i reducció de plantilla.

Tenint en compte el saldo de crèdits, dipòsits i fons d'inversió de cadascuna d'aquestes entitats a tancament de 2015 i el nombre d'oficines amb què compten a Espanya, Bankia lidera la classificació amb un volum de negoci de 116 milions d'euros per sucursal, seguit de prop per Santander, amb prop de 107 milions. A continuació apareixen el Banc Sabadell i el Banc Popular, amb una mitjana de negoci de 104 i 101.500.000 d'euros per oficina, respectivament, i ja per sota de 100 milions, BBVA i CaixaBank.

En el cas de BBVA, tenint en compte la incorporació a la seva xarxa de les oficines de CatalunyaCaixa, el volum mitjà de negoci de les seves sucursals a la fi de 2015 era de 99 milions d'euros, tot i així superior al de CaixaBank, a la cua dins de la gran banca. I és que després de les nombroses adquisicions dutes a terme durant la crisi, entre elles la integració de Banca Cívica o el Banc de València, el negoci mitjà de les sucursals del grup català és de 83,6 millones de euros, i encara així un 8,7 % superior que el 2014, ja que el grup ha vist incrementar el negoci de les oficines. Tot i així l'entitat catalana defensa que les seves 5.000 sucursals són punts de venda que no es planteja tancar, i és que tot i la revolució digital, el banc aprofita les seves oficines per ser líder en pensions i en assegurances.

Diferent és la situació de BBVA que, tot i que assegura que no té plans per tancar sucursals a Espanya o reduir la seva plantilla, sí que reconeix que en un futur no sembla que tingui sentit mantenir una xarxa d'unes 3.800 sucursals.