La sequera i les infraestructures, les claus del debat dels candidats gironins a la FOEG

La Federació d’Organitzacions d’Empresarials de Girona ha organitzat un debat a la seva seu amb els caps de llista de la majoria de partits que es presenten a les eleccions del 12-M per abordar eixos temàtics que preocupen a la patronal

Tony Di Marino

Tony Di Marino

La sequera i les infraestructures han sigut els dos eixos temàtics claus del debat organitzat per la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG). Un debat que ha comptat amb els caps de llista de la majoria dels partits que es presenten a les eleccions del 12-M. El diàleg entre els candidats ha servit per posar sobre la taula diversos temes que preocupen a la patronal gironina, com són el mercat laboral i la Formació Professional; infraestructures i habitatge; energia i aigua i el model econòmic per a les comarques gironines. La CUP i Ciutadans no van participar al debat perquè, segons la patronal, no van rebre resposta a la seva invitació 

Crítiques a la gestió de l'aigua

L’acte ha comptat amb la participació de Jaume Veray (PP); Sílvia Paneque (PSC); Laia Cañigueral (ERC); Salvador Vergés (Junts) i Eloi Badia (Comuns), i la moderació del vicepresident de la FOEG, David Martí. Com no podia ser d’una altra manera, la crisi hídrica que pateix el territori, i de manera especial la demarcació de Girona, ha sigut un dels punts on més diferències han mostrat els caps de llista dels partits. Tots els candidats, a excepció de la republicana Laia Cañigueral, han criticat «la inacció de políiques hídriques del Govern». Aquesta crítica generalitzada ha comportat que Cañigueral (ERC) remarqui que Junts «ha sigut el partit que més temps ha estat governant», una afirmació que va comptar amb el suport de Badia (Comuns): «La inacció de política hídrica va començar amb Junts», ha assegurat. Per la seva banda, Paneque (PSC), ha definit la gestió de la sequera del Govern com «erràtica».

L’altre tema més destacat ha sigut les infraestructures, on també s'ha inclòs la situació de l’habitatge: «Les infraestructures són vitals per a la competitivitat de les empreses», ha explicat Veray (PP). Mentre que Paneque (PSC) ha assegurat que «són l’únic partit amb un pla d’infraestructures de comarques gironines». Seguidament, Vergés (Junts) ha demanat més inversió de l’Estat en infraestructures: «S’ha invertit un 40% més a Madrid i un 40% menys a Catalunya; 40, com Alí Babà i els 40 lladres», ha expressat de manera sarcàstica Vergés.

Pel que fa a l’habitatge, Cañigueral (ERC), Paneque (PSC) i Veray (PP) consideren que el que s’ha de fer és construir més i crear un parc d’habitatge públic més gran. Mentre que Badia (Comuns) ha assegurat que els habitatges ja hi són, però que, o bé són segones residències, o estan buits, «i això és el que hem de solucionar». Els habitatges d’ús turístic també han entrat a debat, sobretot pel que fa a la seva legislació. Veray (PP) ha defensar que «regular els HUT és innecessari i no provoca res més que l’efecte contrari», mentre que Paneque (PSC), Cañigueral (ERC) i Badia (Comuns), defensen la regulació d’aquest sector, tot i que amb certs matisos.

Mercat laboral, formació, indústria i turisme

El debat també ha servit per entendre la visió dels partits sobre el mercat laboral actual: «El risc més important actualment per a l’economia és el canvi climàtic», ha assegurat Badia (Comuns). Per la seva banda, la cap de llista republicana, Laia Cañigueral ha fet palès els «esforços del Govern» i «els fets» que han realitzat durant aquests tres anys. Salvador Vergés ha expressat la idea d’apostar més per la formació professional: «Les empreses diuen que no creixen perquè no troben els perfils adequats, per això necessitem FP». Per la seva banda, Veray (PP) ha volgut assenyalar «l’estancament del pes de la indústria pel que fa al PIB de les comarques gironines», mentre que Sílvia Paneque (PSC) ha recordat que la pandèmia «va mostrar les fortaleses i les debilitats de la nostra economia». La socialista ha destacat «el turisme d’alta qualitat que tenim» , com també les mancances en matèria «d’energia renovable».