El Girona i el risc de perdre la identitat

En els últims dies, Míchel diu estar convençut de jugar a l'estadi, Delfí Geli assegura que aquest estarà homologat per la UEFA i Pere Guardiola obre la porta a anar a un altre lloc

Des del club ningú no explica res de les suposades obres

Opinió | Molts interrogants sobre l'Estadi de Montilivi

Una imatge de Montilivi en l'època de pandèmia.

Una imatge de Montilivi en l'època de pandèmia. / ANIOL RESCLOSA

Jordi Bofill

Jordi Bofill

En comptes de gaudir del moment amb la tranquil·litat i la pau que dona la felicitat esportiva del Girona, la falta de certeses respecte a què passarà amb l'estadi de Montilivi quan toqui jugar la Lliga de Campions no fa bona pinta. «Estic convençut que jugarem la Champions a Montilivi. No visualitzo un lloc per jugar que no sigui aquest estadi. És impossible, jugarem aquí. Bé, així ho penso», deia Míchel dijous en la prèvia de la victòria a Las Palmas. El tècnic madrileny, un dels grans artífexs d'una gesta que està a punt de produir-se -l'avantatge és de tretze punts quan tan sols en falten quinze-, va deixar-la anar en el tram final de la seva resposta. «Bé, així ho penso», va dir, entre rialles. Perquè potser el fet que el Girona jugui la Champions a Montilivi no està tan clar, veient els missatges contradictoris que llancen des de l'entitat i els silencis que hi ha en alguns temes d'interès.

En menys de 24 hores, de fet, el president Delfí Geli i Pere Guardiola, un dels propietaris i president del Consell d'Administració, van fer dos discursos que no són iguals. «Està clar que Montilivi estarà homologat per la UEFA i podrem jugar a l'estadi. Una altra cosa és la capacitat final d'espectadors que puguem tenir. Esperem que sigui la més gran possible», va assegurar el primer. «La UEFA no ens deixa fer servir les grades supletòries i això voldria dir que tindríem un aforament de 9.000 seients. Ho farem tot per jugar la Champions a Montilivi. No hi ha més, l'altra opció és buscar un estadi superior que implicaria anar-te'n a Barcelona. Aquest seria el pla B, però hem d'anar cremant etapes, perquè també caldria fer altres adaptacions. A veure què diu la UEFA», va respondre el segon. Mentre Geli afirmava, amb rotunditat, que la UEFA aprovaria tot el que s'ha d'aprovar, Guardiola deixava la porta oberta als dubtes i plantejava, qui sap perquè, una possible sortida de l'estadi.

I les obres?

Tal com va publicar Diari de Girona, la intenció del club era, a partir del 27 de maig, l'endemà del darrer partit contra el Granada, desmuntar les graderies retràctils al gol nord i a preferent i construir obra nova perquè, precisament, cap abonat es perdés l'estrena del Girona a Europa. De fet, l'única graderia retràctil prevista era la del gol sud, que només es podria fer servir a la Lliga.

La inversió del club s'elevava als 20 milions d'euros i el calendari, sempre que tot anés sobre rodes, exigia demanar jugar a domicili durant les primeres jornades de la 2024/25 per tenir-ho tot a punt per a mitjan setembre.

És cert que des de l'entitat sempre han explicat que no tenien la certesa absoluta de poder-ho fer en el temps establert, perquè per la singularitat de Montilivi l'obra requereix més temps de l'habitual. Però d'aquí a què es doni per fet que ja no es faran obres hi va molta diferència. I això és una cosa que cada cop està més descartada -si és que no ho està del tot- perquè el desenllaç sembla moure's entre jugar a Montilivi amb l'aforament que dictin -sempre, amb les retràctils desocupades-, o, una cosa que era impensable, que el Girona jugui la Champions en un estadi que no sigui el seu. Si es pren aquesta decisió, esclar, el club es pot enganxar els dits.

Des de l'entitat, en cap moment s'expliquen els motius pels quals no es poden fer les obres, i això està provocant una especulació gens positiva per als seus interessos. Ningú no sap què impedeix realment que a Montilivi tothom pugui veure la Champions.

I els grans perjudicats? Com sempre, els abonats. Algú els ha preguntat què volen, què pensen o què senten? Perquè hi perdran passi el que passi: si el Girona marxa, perquè no serà casa seva. I perquè no tothom pot anar a Barcelona, entre setmana, a veure un partit de futbol i compaginar-ho amb la seva feina o la seva vida personal. Si el Girona es queda; perquè no hi podran entrar tots. Es desconeix de quina manera el club compensarà el greuge perquè sentimentalment no hi haurà manera de reparar-ho.

Amb tot plegat és inevitable no recordar que el 2019, els propietaris del Girona volien deixar als seus aficionats sense el derbi contra el Barça a Montilivi per dur-lo a Miami.

Subscriu-te per seguir llegint