Culers

Montilivi acull avui un partit del tot transcendent per saber qui és el segon classificat del campionat de lliga, amb tots els al·licients que això pot aportar de cara a la pròxima temporada. Però més enllà d’aquest fet, avui també serà un partit amb dos noms molt propis: Pau Cubarsí i Oriol Romeu.

El defensa central nascut a Estanyol, i que va jugar amb els alevins del Girona FC abans de marxar al Barça, ha irromput amb força aquesta temporada en el primer equip blaugrana. Després del seu debut amb només setze anys, amb el d’avui acumularà ja una quinzena d’encontres a les ordres de Xavi, gairebé sempre com a titular i completant tot el partit.

Ben diferent és el cas d’Oriol Romeu, format a les categories inferiors del mateix Barça, que era absolutament imprescindible la temporada passada al Girona FC, però que no ha tingut una bona aterrada a l’equip de Xavi Hernández. Desaparegut dels onzes inicials i molts cops de les rotacions del tècnic, torna a Montilivi sense cap mena de protagonisme en el seu equip.

Més enllà d’això, Cubarsí i Oriol Romeu són dos de la vintena de jugadors que en tota la història de la lliga han combinat les samarretes del Girona FC i el FC Barcelona, tant en una direcció com en l’altre.

Josep Barceló va ser un dels primers que va vestir la samarreta blaugrana a mitjans dels anys trenta, per posteriorment defensar els colors del conjunt gironí. El mateix varen fer el recordat Lluís Coll entre els anys cinquanta i seixanta; i ja en èpoques més properes Pau García Castany, Pitu Comadevall, Ramon Masó, Albert Jorquera o Marc Muniesa. També varen fer-ho Pep Mercader, que va jugar amb el Barça Atlètic abans de fer-ho al Girona FC; o Valery Fernández, que va jugar en els equips de formació de l’entitat blaugrana per després trobar el seu lloc en el primer equip gironí.

En el sentit contrari, varen sortir de l’entitat gironina per jugar al Barça, Josep Pagès, als anys trenta; Josep Puig Puig “Curta”, que va ser referent durant la dècada dels quaranta; Joan Torrent, en la segona part dels seixanta; o Josep Franch, també en aquesta mateixa època.

I en èpoques més modernes, Delfí Geli va deixar Montilivi per anar al Camp Nou, cosa que també varen fer Andreu Fontàs, Gerard Deulofeu i Gerard Gumbau. 

En tota aquesta llista hi ha dos casos ben peculiars. El primer és el del palafrugellenc Francesc Bussot, que la temporada 28/29 va guanyar la primera lliga de la història amb el FC Barcelona i que la campanya 34/35 va vestir la samarreta del Girona FC.

L’altre cas és el de Domènec Balmanya, que com a jugador va lluir els colors gironins el curs 34/35 i posteriorment els blaugrana des del 1935 fins al 1944. Anys més tard, i ja com a entrenador, va asseure´s a la banqueta del Girona FC la temporada 52/53, la seva primera com a tècnic. Posteriorment, va dirigir el Barça els cursos 56/57 i 57/58, guanyant la lliga en el primer d’aquests exercicis.

Una llista en la qual enguany, més enllà de Cubarsí i Oriol Romeu, també hi han entrat amb diferents connotacions de trajectòria personal, Èric García, Arnau Martínez i Pablo Torre.