la campanya institucional per a les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2014 comença a ser present a la televisió i a les xarxes socials a través d'un vídeo volgudament provocador. És ara o mai.
La Unió Europea té un suspens en legitimitat democràtica. Ens ha fallat. Els ciutadans europeus i, per extensió, els catalans i catalanes, ens sentim decebuts i ?menystinguts. A Brussel·les, quan es tracta de nosaltres, ens embolcalla la percepció de resultar invisibles. Tanmateix, no ho hem estat mai, no ho som ara i, menys encara, ho serem en un futur. La construcció d'una unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa basada en valors, història i cultura comuns es farà, de forma democràtica i transparent, amb els ciutadans o no es farà. Les institucions europees han après i entès que som el cor que ha de fer bategar el seu demà. Per aquest motiu, amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, s'aprovava una nova reforma dels tractats fundacionals que havia de permetre dotar-nos de poder per decidir, per primera vegada, l'executiu de la UE. El president de la Comissió sortirà d'entre els candidats proposats per a cada una de les famílies europees i el fet que, des del primer moment, sapiguem a quina família s'afilien els partits polítics nacionals en els comicis europeus ens permetrà ser actors privilegiats i partícips directes de les polítiques europees a desenvolupar en els propers anys. Assentades les bases per les pròpies institucions que estan reconduït un vaixell que tenia possibilitats de fer aigües, ens toca a nosaltres actuar, reaccionar i decidir què volem.
Particularment, m'imagino una Unió Europea que ambicioni el foment de la cohesió econòmica, social i territorial per salvar les disparitats entre regions, ciutats i ciutadans dels, fins avui, 28 estats. Una UE que impulsi el creixement i promogui l'arrelament de les bones pràctiques sorgides en el marc de la cooperació territorial europea. Un objectiu que s'obre camí dins la política regional de la UE però que compta amb el potencial indispensable per esdevenir el model a transferir a la resta de polítiques. I és que la cooperació territorial és el primer nivell d'integració europea. Si som capaços de gestionar problemes compartits com l'aigua, el canvi climàtic, la desocupació,... i adoptar solucions comunes en un nivell territorial que ja no entén de fronteres, des de la proximitat, des del nostre dia a dia, també serem capaços de consolidar una UE única i unida entre els ciutadans. Comptem des de fa poc temps amb el primer instrument jurídic vertaderament europeu per treballar en aquest sentit, les AECT, les agrupacions europees de cooperació territorial, un animal polític, que possibilita més Europa des d'una participació ascendent, des de cada un de nosaltres.
La UE ha tingut moltes arítmies en els seus més de 50 anys d'existència. A voltes, bategava massa ràpid, a voltes massa a poc a poc. Les eleccions al Parlament Europeu han d'esdevenir la intervenció definitiva que li permeti bategar amb força i al ritme que volen els seus més de 500 milions d'habitants.
