Montilivi és casa nostra

És antic, ha envellit malament (perquè qui se n’havia de fer càrrec, durant anys, mirava i ha mirat cap a un altre costat) i està ple d’incomoditats, però Montilivi és casa nostra. Ara, que som l’equip de moda de Primera, i abans, quan tot encara era més atrotinat, ens arrossegàvem per categories regionals i anar-hi tenia menys glamour.

Hem fet aquesta setmana, al web del diari, una enquesta que no deixa lloc als dubtes: com que Montilivi és casa nostra, els gironins no volem anar a veure la Champions enlloc més. Que s’espavili qui ho hagi de fer i entengui, d’una vegada per totes, el sentiment de la gent d’aquí, que ni volia anar a Miami a veure un Girona-Barça ni acceptarà amb un somriure i un copet a l’esquena que li paguin l’autobús i l’entrepà per anar a Montjuïc a emocionar-se amb un Girona-Arsenal.

El «problema» que tenen ara Pere Guardiola i companyia no sé si és «bonic», com el va definir ell l’altre dia, o un maldecap de proporcions còsmiques. Perquè ja no és només resoldre l’embolic de la Champions i l’aforament, és anar més enllà: quan hi haurà obres a Montilivi, en quins timmings, i què s’hi farà? Ja no és l’hora dels pedaços, ja hi hem perdut massa temps.

Subscriu-te per seguir llegint