«Tourist go home»

Girona es desperta amb nous aires, la coneguda auca de rostres somnolents i encaparrats, rostres maquillats amb una pinzellada i que deixen un rastre de perfum, qui treu el gos perquè faci les seves necessitats i que el sentit del ridícul impedeix que ho faci amb bata i plantofes, la processó fumejant d’automòbils que es belluga per la inèrcia del costum, una auca que com deia ha canviat alguna de les estampes, centenars de ciclistes apareixen pel Barri Vell, algunes cafeteries són el seu punt de trobada abans de començar la seva ruta, una dèria, la de convertir la comarca en un parc temàtic pels ciclistes, que té un nom propi, el de Lance Amstrong, que va estar amb nosaltres una temporada, i que amb l’empenta de l’efecte crida i del màrqueting la ciutat s’ha omplert d’establiments del món de la bicicleta, de cases de turisme, de cicloturisme i de pisos llogats per ciclistes, els odiosos pisos turístics.

No tothom veu el turisme de cicloturisme amb obertura de mires, igual que anys enrere la universitat sacsejà la ciutat, i aconseguí que somrigués, sense poder –no es poden fer miracles– modificar el grau d’humitat i la reverència clerical, ara la gernació amb calça curta i mallots, que recullen tots els colors de l’arc de Sant Martí, té un efecte antiaging per la ciutat, i ha contribuït a reduir el nombre d’aturats sense oblidar la picossada que deixa a la comarca que és de molt bon aprofitar fins que es compleixi el somni dels enemics de la prosperitat, l’Estat es farà gegantí, esclafarà amb les seves botes la infame burgesia, la classe empresarial, els Bancs i les Caixes, els súpers, i tots ens convertirem en súbdits d’aquests gran germà, un somni que sens dubte té la gent de l’Ateneu Salvadora Catà, que veu els ciclistes com si fossin les carpes invasores, un engendro del capitalisme, que trepitgen les llambordes que guarden el record del pas dels manaies i de les seves llances, dels peus descalços i de les cadenes que arrosseguen vestals penitents, i el seu ressentiment és tan gran que l’Ateneu ha aprofitat el dia del treball per convocar la mobilització de la seva gent, 50 persones vestides de negre per «enterrar una ciutat que s’ha rendit davant la indústria turística i immobiliària» i deixar la signatura de la tírria en façanes d’establiments relacionats amb el cicloturisme, en súpers, en locals de restauració, perquè segons el seu enteniment són responsables que es tanquin els petits comerços i que la gent hagi de marxar del Barri Vell.

La gent de negre que feren les pintades probablement no les farien si anessin sols pel carrer, la massa és adob perquè creixin els herois, primer desendolla la matèria gris del cervell i després ofereix als seus propietaris anonimat i immunitat, unes pintades que recorden, salvant totes les distàncies, però recorden el Deutsche wehrt euch! Kauft nicht bei Juden, «Alemanys defenseu-vos!, no compreu als jueus», mentre manifestar-se, protestar, és saludable, pintar una façana o un aparador perquè no ens agrada el que representa és un tret totalitari, assenyala i exposa a l’escarni públic l’indesitjable perquè segons el raonament, per dir-ho d’alguna manera, dels aprenents a totalitaris, nosaltres –quatre gats en relació als habitants de Girona i Salt– no ens agrada el turisme aleshores a ningú li ha d’agradar el turisme. No és infreqüent trobar-nos a gent que els ha atropellat el temps, i s’imaginen que viuen en un llogarret habitat pels qui han nascut, que treballen en els oficis dels seus avis i com ells acoten el cap a l’hora de l’àngelus i que l’únic viatge que faran serà quan els traslladin al cementiri.

Subscriu-te per seguir llegint