Pintures de guerra

Els indis nord-americans i també antigues tribus indígenes es pintaven la cara com a símbol de valentia i també per creences religioses. Ho feien també abans d’afrontar una batalla. Eren pintures de guerra. Aquí, en canvi, a Girona, les pintures s’han utilitzat per declarar la guerra al turisme i, més concretament, al turisme relacionat amb el negoci del ciclisme. Anar a un negoci d’aquests i empastifar-los la façana amb pintura, com si fos una declaració de guerra, no és en aquest cas de valents. Tot el contrari. Fins i tot, no té res a veure amb l’incivisme o la mala educació. Va molt més enllà. És simplement ignorància i no saber a quin món es viu. Evidentment, es pot manifestar una opinió contrària, només faltaria, però no va d’això. Aquí s’actua sense respecte a la propietat, sempre que no sigui la teva és clar. Ningú va a casa seva o al seu negoci i es llança pintura. Es pot qüestionar si el turisme s’ha de redimensionar -algunes illes i destins turístics tenen obert aquest debat per evitar la massificació- però mai s’ha d’actuar com es va fer en la manifestació de la setmana passada. És de sentit comú. No es poden perdre valors com el respecte tant a la persona com a la propietat. I estem segurs que únicament és el turisme de la bicicleta el que està encarint els preus al barri vell?

Subscriu-te per seguir llegint