Les piscines privades només podran obrir a l’estiu si s’equipen com si fossin públiques

A l’espera de com evoluciona l’estat dels pantans i de les restriccions per la sequera, les piscines públiques municipals ja tenen garantit que aquest estiu podran obrir amb normalitat. No és un tema menor perquè fins aquest abril no s’ha resolt la incògnita. En canvi les piscines privades no ho tenen tan clar. D’entrada han d’estar censades com a refugis climàtics, segons ha decretat el govern, i hauran d’obrir com si fossin un equipament públic. És a dir, obertes a tothom, cobrant entrada, garantint la seguretat -socorristes-, serveis i qualitat sanitària. Difícil d’imaginar i de portar a la pràctica. En cas contrari no es podran omplir ni reomplir i, en conseqüència, no es podran fer servir.

Ser declarat refugi climàtic, doncs, és requisit indispensable perquè les piscines obrin aquest estiu en aquelles poblacions en estat d’emergència, que en el cas de les comarques centrals afecta bona part del Bages i el Solsonès. A Manresa, l’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits perquè l’única piscina descoberta pública que hi ha a la ciutat, l’exterior de les piscines municipals sigui declarada refugi climàtic i pugui obrir.

Quines piscines privades?

Quan el govern de la Generalitat fa referència a piscines privades pensa en les de comunitats de veïns i les relacionades amb activitats econòmiques com les que hi poden haver en hotels, càmpings, centres esportius o cases de colònies. Són els mateixos propietaris els qui han de sol·licitar als seus ajuntaments la declaració de refugi climàtic.

L’embolic es va iniciar a mitjans d’abril quan el govern va modificar el Pla Especial de Sequera del febrer per regular l’ús de dessaladores portàtils. Ho va aprofitar per introduir el tema de les piscines i esvair dubtes. Algun s’ha aclarit. Altres no.

Piscines i emergència climàtica

En l’actual escenari d’emergència, les piscines privades que Acció Climàtica qualifica d’unifamiliars destinades únicament a la família d’un habitatge, convidats o ocupants en el cas que l’habitatge estigui llogat, no es podran omplir ni reomplir en cap cas. Tampoc les comunitàries privades tret que, en aquest cas, siguin declarades refugi climàtic.

De les piscines municipals especifica que només es podran reomplir parcialment les que estiguin censades com a refugi climàtic, el mateix que les que estiguin vinculades amb una activitat econòmica tipus hotel o casa de colònies.

Llavors hi hauria les piscines cobertes inscrites en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat, que seria el cas de gimnasos, i les descobertes que s’utilitzen tot l’any per a la pràctica esportiva federada. En aquests casos només es permet reomplir utilitzant l’aigua indispensable per garantir la qualitat sanitària i que disposin de sistemes de recirculació. Estan obligats a compensar la despesa d’aigua tancant dutxes.

Encara contempla una altra categoria de piscines. Les d’ús terapèutic. També les permet reomplir De les piscines amb aigua de mar afirma que es poden obrir sempre que no estiguin connectades a la xarxa pública d’abastament i sanejament. Finalment prohibeix totalment les piscines desmuntables.

Per reomplir piscines Acció Climàtica entén el reompliment parcial d’aquelles piscines que no s’hagin buidat per compensar les pèrdues d'aigua mínimes que es produeixen a causa de l’evaporació, esquitxades o la neteja.

Crítiques

Després de fer-se púllic el decret de la Generalitat que permet obrir piscines privades com a refugis climàtics, l’Associació Catalana de Municipis de Catalunya (FMC) van lamentar que el Goven no ha estat «clar amb les mesures que cal adoptar» per fer front a la sequera i van deplorar que «trasllada la responsabilitat als municipis»

De la seva banda, el Col·legi d’Administradors de Finques de Girona(CAFGi) veu inviable l’aplicació del decret llei de la Generalitat de Catalunya que trasllada als ajuntaments la responsabilitat de decidir sobre l’obertura de piscines públiques i privades aquest estiu. El CAFGi considera que no s’han escoltat les demandes del col·lectiu sobre la necessitat de comptar amb una normativa clara i que la regulació que es planteja continua generant confusió i inseguretat jurídica a les comunitats de propietaris, a la vegada que genera confrontació entre la ciutadania