Catalunya és el territori que la família reial ha visitat més fora de Madrid en els 10 anys de regnat de Felip VI

Des que Felip VI va lliurar els Premis Fundació Príncep de Girona el 26 de juny del 2014 en la seva primera visita a terres catalanes just una setmana després de la seva proclamació com a monarca espanyol, la família reial ha fet més de 150 activitats al país durant aquesta dècada. Catalunya és el segon territori que els Borbons han visitat més en els 10 anys justos des que va accedir al tron, només per darrere de Madrid, amb gairebé 2.000 actes. El rei va afrontar una manifestació republicana a Girona el 2014, i en altres visites al llarg dels anys les protestes i la tensió s'han succeït, sobretot en els anys més intensos del procés. Des del 2022, la família reial ha visitat Catalunya més vegades que en els cinc anys anteriors sumats.

Segons dades en percentatges de les memòries anuals de la Casa Reial, extrapolades a nombres absoluts per l'ACN, Madrid ha acollit al voltant de 1.900 de les prop de 3.000 activitats de Felip VI, la reina Letícia, les seves filles, Joan Carles o Sofia en aquesta dècada –molt bona part de les quals, audiències al Palau de la Zarzuela. Després de la comunitat autònoma que allotja la capital de l'Estat, Catalunya és el territori on els Borbons han tingut més presència, amb aproximadament un 5,1% dels esdeveniments. La segueixen Astúries (5%) i Andalusia (4,7%), mentre que cap de la resta d'autonomies arriba al 2,5% dels actes.

Les visites dels membres de la Casa Reial a Catalunya s'han mogut al voltant de la vintena l'any des que Felip VI va heretar la corona del seu pare. Amb tot, s'observa una davallada en els tres anys després del 2017, amb la meitat dels esdeveniments dels anys anteriors. En total, la cinquantena d'actes que sumen entre el 2017 i el 2021 són menys que la seixantena en què han participat des de principis del 2022.

L'any del referèndum de l'1-O, les visites de la família reial van voltar les 20, com de costum, amb diversos actes relacionats amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A, l'aniversari dels 25 anys dels Jocs Olímpics del 1992, el Mobile World Congress, l'entrega dels premis Princesa de Girona o bé una visita a l'acadèmia de suboficials de Talarn. Amb tot, totes van ser abans de la tardor; els Borbons es van absentar de Catalunya des de l'1-O, i no va ser fins cinc mesos després, a finals de febrer de l'any següent en el sopar previ al MWC del 2018, que van tornar.

Protestes els anys posteriors a l'1-O

De fet, la visita de Felip VI al sopar inaugural previ al congrés de mòbils de fa sis anys va suscitar manifestacions tant a favor com en contra del rei, amb tensió a les proximitats del Palau de la Música de Barcelona, on se celebrava l'àpat. Una cassolada arreu de Catalunya convocada per Òmnium i l'ANC també va servir per rebre el rei per primera vegada després del referèndum i del discurs posterior del monarca dos dies després.

L'abril del 2018, en plena aplicació del 155, una nova visita per a fer entrega dels despatxos a la nova promoció de jutges, també a la capital catalana, va suscitar una protesta dels CDR, que es van mobilitzar també per a l'entrega dels premis Princesa de Girona a Aiguaviva el juny d'aquell any.

Escasses setmanes després de la sentència del procés de l'octubre del 2019, centenars de persones van tallar la Diagonal de Barcelona i altres vies, i van protagonitzar una cassolada contra Felip VI, que va fer entrega un any més dels Premis Princesa de Girona. La visita del cap d'estat i la seva dona al monestir de Poblet el juliol del 2020 també va venir acompanyada de protestes i d'un fort dispositiu policial, així com la de tres mesos després a l'Estació de França de Barcelona en motiu de la Barcelona New Economy Week.

Augment de les visites del rei els últims dos anys

Les protestes s'han succeït des de llavors, però amb una intensitat menor que en els anys immediatament posteriors al procés. Això ha coincidit amb una major presència de la casa reial des del 2022. En els últims 30 mesos, els Borbons s'han deixat veure més per Catalunya que en els 60 mesos anteriors, amb més d'una vintena de visites anuals. L'última fins ara ha estat al Cercle d'Economia el mes passat, que va passar sense protestes o polèmiques significatives.

Concentració anti-monarquia i declaracions polèmiques de Felip VI en el primer acte a Catalunya

Ben diferent va ser la primera de Felip VI per estrenar el seu regnat, el juny del 2014. Unes 600 persones van sortir al carrer a Girona per mostrar el seu rebuig a la monarquia i demanar "el dret a decidir", uns mesos abans del 9-N. A l'acte, el monarca va dir que la seva filla Elionor ostentaria i faria ús del títol de Princesa de Girona, només unes setmanes després que el ple de Girona s'hi hagués mostrat contrari en una moció.

El colofó de l'acte va ser un sopar amb la presència del rei i del president de la Generalitat del moment, Artur Mas, on va transcendir per boca d'alguns presents que no s'havia parlat del procés, i que va haver-hi cordialitat entre els dos líders.

L'aleshores alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, va reaccionar dient que no va ser "encertat" que el rei fes aquestes declaracions. Al seu torn, l'aleshores president d'ERC, Oriol Junqueras, va dir que més que els comentaris de Felip VI, el que a ell li interessava "de debò" era l'opinió dels catalans.

Alhora, l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es trobava en plena campanya per esdevenir per primer cop secretari general del PSOE, i el dia que el rei va visitar Girona, ell va ser a Lleida. "Jo el que vull de la monarquia és que s'adapti al segle XXI, que sigui exemplar i transparent", va dir, afegint que volia "una reforma del sistema electoral, acabar amb el finançament privat dels partits, descolonitzar institucions com el Tribunal de Comptes, que fiscalitza els partits polítics i que és inexplicable que tingui representació dels partits polítics a la seva institució". A més, va reclamar "eliminar l'aforament de tots els diputats" del Congrés.