Assumpta Montellà ha aconseguit desxifrar un misteri que durant més de setanta anys s'ha mantingut en secret entre els habitants de la Vajol. Després de dos anys d'investigació i fent ús de la memòria oral, l'autora de «La maternitat d'Elna» ha trobat la història d'un camió carregat d'or de la República, que va desaparèixer l'any 1939 quan intentava escapar de les tropes de Franco. S'apunta que es va quedar a la zona i per això es van trobar per exemple cinc lingots en una menjadores de vaques d'un pagès fa uns anys. Parla amb els testimonis orals, com el fill del conductor que portava el camió.
Amb el títol «El setè camió. El tresor perdut de la República» (Editorial Ara Llibres), el llibre aporta llum sobre un tema desconegut com és el viatge dels tresors de la República i al mateix temps exposa els motius pels quals personatges com Antonio Negrín, Manuel Azaña i Lluís Companys van decidir fer una parada a aquesta part de l'Empordà.
Qui conduïa el camió? Com es va perdre? On va anar a parar? Aquestes són algunes de les preguntes que l'autora formula en el llibre i que poc a poc va desgranant a mesura que avança la seva investigació. El lector seguirà les pistes d'aquesta historiadora que decideix continuar endavant tot i les dificultats i les pressions amb què es topa. «Escolti'm, vostè vol prendre mal?». Aquesta va ser la primera resposta que va rebre d'una persona del poble quan Montellà li va preguntar si sabia alguna cosa d'aquest setè camió.
«Les preguntes en territoris com aquests, on hi ha hagut molt de contraban, no són mai benvingudes», explica l'autora. «Però poc a poc vas fent un forat amb la confiança de la gent», conscient de que «les mirades i els silencis són més significatives que les paraules». Aquesta és una història d'«irregularitats» per part d'alguns, adverteix l'autora, i per això ha utilitzat pseudònims per referir-se a uns testimonis que a hores d'ara encara els fa por que aquesta història es conegui.
La mina i els seus secrets amagats
El punt inicial d'aquesta recerca va ser quan algú li va parlar de l'existència d'una mina de talc a la Vajol, que ha havia servit com a dipòsit secret d'Antonio Negrín per guardar-hi els tresors de la República. «Però el millor de tot no és la mina, sinó la història d'un camió, el setè i l'últim, que va sortir-ne», li va dir aquesta persona. A partir d'aquí, l'autora es va sentir atreta per aquest misteri i quan va trobar documentació d'aquest setè camió es va adonar que allò era un fet real i que segurament al darrere hi hauria una gran història.
La visita a la mina va ser tot un descobriment, recorda amb emoció la historiadora. «Em vaig quedar garratibada en trobar-hi un edifici de tres planes, amb una mina a sota i una cambra encuirassada de 180 metres quadrats amb dos ascensors que baixaven fins a baix».
Aquella mina va ser expropiada pels republicans i aquests van construir-hi aquest «búnker» de tres plantes per guardar-hi els lingots d'or i també els quadres del Museu del Prado. Els primers havien de servir per pagar l'exili en cas que els republicans perdessin la guerra, i els segons, s'havien traslladat allà per preservar-los de la destrucció dels bombardeigs.
El tresor estava custodiat per 120 soldats de Negrín, la seva guàrdia fidel, que dormien i menjaven al poble. Poc a poc, el que era un secret inconfessable va acabar arribant a les orelles dels habitants, que ja intuïen que «aquelles mesures de seguretat no eren per quatre coberts de plata».
La nit del 4 al 5 de febrer, quan els nacionals van sobrepassar la línia de Girona i ja estaven a punt d'entrar a l'Empordà, Negrín va ordenar l'evacuació de la mina. En total, van sortir 71 camions en una setmana, no només de la mina sinó d'altres llocs on hi havia dipòsits -Figueres, el Castell de Peralada- i la seva fugida no va ser fàcil, ja que coincidia en el mateix moment en què mig milió de persones travessaven aquelles mateixes carreteres i muntanyes, camí de l'exili.
Dels set darrers camions que van sortir de la mina, l'últim va quedar endarrerit, carregat d'or. El seu conductor es va espantar pels bombardeigs i va decidir entornar-se'n i al final es va quedar atrapat, sense sortida, amb els nacionals trepitjant-li els talons. Va anar a buscar un pagès de la Vajol perquè li deixés catorze mules per travessar un coll de muntanya però les mules mai van arribar a arribar a terra francesa. Què va passar amb l'or que portava? Què li va passar al conductor?
Tancar el cas del camió
Més de setanta anys després, l'autora ha aconseguit parlar amb el fill del propietari de la mina, el nebot del de les mules i el fill del conductor del setè camió. «Entre tots tres més els arxius que són els que han de donar la pauta i resposta hem aconseguit tancar el cas d'aquest setè camió».
Segons Montellà, «entre línies sempre pots llegir que encara hi ha or a aquella zona, perquè és terra de tresors i sempre n'ha estat». De fet, un pagès es va trobar cinc lingots d'or en una menjadora de les vaques fa uns anys i són moltes les persones que amb detectors de metall han freqüentat aquelles terres, buscant els objectes que van haver de deixar els que fugien cap a la frontera.
«Sóc conscient que el llibre té un punt morbós i que hi haurà gent que anirà a buscar l'or», afirma l'autora. Però d'alguna manera, espera que serveixi perquè la gent s'adoni que l'or és l'«anècdota» de la història, una autèntica «frivolitat», si es té en compte la quantitat de persones que van deixar-hi la vida lluitant per uns ideals.
Assumpta Montellà té molt clar que la història es troba en la memòria oral i en els espais que la van viure. En aquests moments, ha endegat un projecte de recuperació de la mina de talc, perquè pugui visitar-se com a part de la història del país. Aquest mateix escenari acollirà la presentació del llibre que es farà el 9 de novembre, de la mà de la mateixa autora.
