Junts va tornar a ser diumenge la força més votada a les comarques gironines a les eleccions europees, però ho va fer amb molt menys suport que ara fa cinc anys, quan presentava Carles Puigdemont com a cap de files. En aquesta ocasió, la candidatura encapçalada per Toni Comín va perdre més de la meitat dels vots a Girona, tot passant de 150.700 a 68.000, i es va quedar amb tretze punts percentuals menys. En canvi, el PSC, malgrat obtenir pràcticament el mateix nombre de vots que el 2019 (49.555), va aconseguir augmentar 8,58 punts percentuals gràcies al descens de participació i va arrabassar a ERC la segona plaça. Els socialistes van guanyar als seus feus habituals, com Blanes, Castell-Platja d’Aro o Palafrugell, però també es va imposar a municipis on els darrers anys no havien obtingut grans resultats, com Begur, Sarrià de Ter o Sant Feliu de Guíxols. En total, els socialistes van aconseguir diumenge vint victòries, incloent-hi algunes de les principals ciutats de les comarques gironines. ERC, per la seva banda, va imposar-se només en sis municipis, tots ells amb pocs habitants. Els republicans van passar a ser la tercera força, tot perdent també la meitat de vots (va caure de 72.000 a 34.400) i 5,3 punts percentuals. La resta de partits que es presentaven no van aconseguir cap victòria, tot i que van destacar els bons resultats del PP i Vox.
Malgrat la pèrdua de suports, Junts va tornar a obtenir una victòria incontestable a les comarques de Girona, tot imposant-se en 195 dels 221 municipis que hi ha a la demarcació. La seva victòria va incloure ciutats tan importants com la capital, Girona, i capitals de comarca com Olot, Banyoles, la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners. Tot i això, Junts continua basant bona part de la seva força en els petits i mitjans municipis de l’interior de la província.
La resta de partits
Però si Junts va aconseguir mantenir-se, el PSC va ser l’altre gran vencedor de la nit, amb vint victòries de mèrit. Els socialistes van confirmar que, un cop deixat enrere el procés, l’actual cicle electoral els és favorable i van ser la primera força a algunes de les localitats més poblades de Girona, incloent-hi Figueres, Blanes, Lloret, Salt, Roses,Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro. El mapa demogràfic, doncs, deixa veure com el PSC assenta el seu poder en les ciutats i a la costa, ja que també va aconseguir victòries a altres localitats costaneres com Portbou i Begur. La resta de victòries socialistes van ser les de Massanes, la Jonquera, Maçanet de la Selva, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Sarrià de Ter i Vilopriu.
Els republicans, en canvi, només van obtenir sis victòries, totes en municipis petits i sense rellevància electoral. Es tracta de Cantallops, Das, Gombrèn, Mieres, Vallfogona del Ripollès i Vilamaniscle. En aquesta ocasió, el tàndem format per Diana Riba i Tomàs Molina no va convèncer els electors gironins tant com ho va fer Oriol Junqueras ara fa cinc anys, ja que en aquella ocasió sí que van aconseguir el segon lloc.
Malgrat no haver estat la llista més votada a cap municipi, el PP i Vox també van signar uns excel·lents resultats a Girona, ja que en ambdós casos van augmentar els seus suports de forma considerable. El PP, que ja va aconseguir uns molts bons resultats a les parlamentàries d’un mes enrere, ha consolidat la seva remuntada a Catalunya, beneficiant-se, en part, de la desaparició de Ciutadans. Els populars van rebre diumenge passat un total de 20.236 vots, el doble que el 2019, i van augmentar 6,37 punts. La candidatura va aconseguir ser segona força a localitats com Roses, la Jonquera o Santa Llogaia d’Àlguema.
Vox, per la seva banda, també va millorar resultats. La formació d’extrema dreta va rebre 12.154 sufragis, que suposen 4,13 punts percentuals més que el 2019. Es va situar, doncs, en cinquena posició a Girona, per davant de Podem i Sumar, que van vorejar els 6.500 i 6.000 vots respectivament. En tot cas, els dos partits per separat van aconseguir menys vots dels que havien aconseguit el 2019 a través de la candidatura conjunta.
I una altre dels titulars que va deixar la nit electoral a les comarques gironines van ser els bons resultats de la formació d’extrema dreta S’ha acabat la festa, liderada per Alvise Pérez, que es va situar just per darrere de Podem i Sumar. En aquest cas van aconseguir 4.630 vots (2,18% del total), situant-se per davant del PACMA, Pirates i Ciutadans, que van ser els següents de la llista en aquest ordre.
Girona registra la participació més baixa de Catalunya
Si quelcom va caracteritzar els comicis de diumenge passat va ser la baixa participació, tot i que ja era una situació esperada: el descens del vot per correu ja feia preveure una caiguda generalitzada del nombre de votants. El descens va ser especialment acusat a la província de Girona, que juntament amb Lleida va registrar la participació més baixa de la jornada a Catalunya.
A les comarques gironines van anar a votar 213.869 persones, el que va suposar una participació del 39,59% i una abstenció del 60,4%. Es tracta de 23,46 punts menys que el 2019, quan la participació va arribar fins al 63,05%. La participació gironina es va situar molt per sota de la mitjana catalana, que va ser del 43,53%. Al conjunt de Catalunya, la participació «només» va caure un 17,4%.
Només Lleida va obtenir una participació tan baixa com la de Girona: en aquest cas, del 39,62%. Tant Girona com Lleida són les dues demarcacions on es va imposar Junts, que va veure reflectida la baixada de participació en els seus resultats.
En canvi, a Barcelona i Tarragona, demarcacions on va guanyar el PSC, la participació va ser una mica més elevada, malgrat que també es va situar per sota del 2019. A Barcelona va ser del 44,75%, mentre que a Tarragona es va situar en un 40,62%.
Diversos elements expliquen aquest descens. En primer lloc, a les europees de 2019 de procés estava molt més viu, i l’enfrontament entre Carles Puigdemont (Junts) i Oriol Junqueras (ERC) a les urnes era especialment atractiu. A més, en aquell moment les europees van coincidir amb les municipals, fet que va contribuir a portar més població a les urnes.
En aquesta ocasió, els comicis europeus han arribat després d’un agitat cicle electoral (en l’últim any, els ciutadans de Catalunya han anat quatre cops a les urnes) i de certa desafecció política, especialment entre els independentistes desencantats amb el resultat del procés.
