«Soc una transacció comercial»

«Tenia 17 anys i volia estudiar, però la meva mare em va dir: ‘El meu pare no em va deixar estudiar. Tens que casar-te, és el que toca ara’. Jo volia fugir, anar-me a un país on ningú em conegués, però, si feia això, seria una humiliació per a la meva família». Per això Adama va haver de casar-se amb un home molt més gran que no coneixia: «No som ni del mateix poble. Ara fa 20 anys que estic casada».

Això va ser a Guinea Bissau, poc abans d’arribar a Catalunya, on resideix amb la seva família. Adama explica que la seva mare li va explicar que havia de casar-se i que després el seu marit podria deixar-la seguir amb els estudis, però va haver de dedicar-se a cura de la casa i dels fills. «Sempre he tingut aquesta por de defraudar a la meva família», diu Adama. «Em vaig casar sense estar enamorada, només per obeir a la meva família, la meva mare. Em feia pena veure la seva relació amb el meu padrastre, perquè no es portaven bé, sempre hi havia baralles».

La seva història és una de les que es pot trobar a Ahcama, entitat que va néixer el 2015 com a associació humanitària contra l’ablació de la dona africana, però que des de 2022 amplia el seu treball per «combatre qualsevol forma de violència contra les dones», com a compte Aissatou Diallo, la seva presidenta i fundadora.

Una d’aquestes tasques és l’acompanyament de dones casades per força i que es troben soles a l’arribar a Catalunya a societat que desconeixen. A més, un gruix d’elles, segons aquesta entitat, també pateixen maltractaments. En els últims dos anys, l’associació ha atès 12 dones víctimes d’enllaços pactats, majoritàriament d’origen en països com Mali, Guinea, el Senegal i Níger. També van ajudar una víctima del Pakistan. La majoria va aconseguir separar-se.

Diallo, natural de Guinea-Conacri, assegura que qualsevol dona que ha patit algun tipus de maltractament o necessita ajuda pot acudir a l’entitat, amb seu en el centre de Barcelona. Des d’allà l’acompanyen en qualsevol situació, dins de les seves possibilitats. «A Catalunya falta bastant informació sobre la comunitat africana, que té un codi cultural propi», explica la presidenta d’Ahcama.

En alguns contextos, les filles poden ser vistes pels seus pares com una manera de «tornar els préstecs que els donen i no poden pagar». «Totes pensem ‘soc com una transacció comercial per al meu pare’, mentre que els germans són els reis de la casa», relata Diallo. Habitualment es casa les nenes entre els 12 i els 17 anys, «quan els arriba la seva primera regla», explica l’activista, que afegeix que habitualment «als 20 anys ja tenen dos fills». Algunes dones veuen en aquest enllaç una manera de sortir d’una situació de violència que viuen a les seves cases, tot i que poden acabar en una altra.

Aquesta situació es dona tant als països africans d’origen com aquí, malgrat els serveis de lluita contra la violència de gènere. «Gairebé ningú planta cara, per por de ser repudiada o odiada per la seva família o la comunitat, és el que ens ensenyen culturalment», destaca Diallo, que afegeix que a les nenes nascudes aquí -o les que viuen des de molt petites- també els costa trencar amb aquesta situació. En els últims anys, no obstant, els Mossos han detectat que cada vegada són més els menors que s’atreveixen a denunciar.

A Ahcama han vist casos de dones casades per la força al seu país amb homes que els porten 20 o 30 anys i que són portades a Espanya «com les seves filles, en un fals reagrupament familiar» quan l’home ja té una primera dona. L’associació també ha detectat casos d’homes que tornen, amb enganys, a les seves dones si els surten «respostejadores», ja que les porten al seu país i els treuen el passaport, per la qual cosa no poden viatjar. Des d’Ahcama es remarca que ha de ser la víctima que ha de denunciar i apunten a un punt cec: si tinguessin més recursos, com pisos d’acollida, moltes dones s’atrevirien a trencar aquest clima de violència dins de la comunitat.

Subscriu-te per seguir llegint