Els Thyssen de Sant Feliu i Barcelona seran «complementaris» i no «competència»

Motas preveu començar les obres el març del 2025 i obrir a principis del 2027

El monestir ganxó acull un «joc de diàlegs» entre escultures i pintures de la col·lecció de la baronessa

Alba Carmona

Alba Carmona

El futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols i el de Barcelona, que s'ubicarà a l'antic Cinema Comedia, seran dos equipaments «compatibles», «independents», però amb «possibilitats de bones sinergies per la proximitat». Així ho ha assegurat el conservador de la Col·lecció Thyssen, Guillermo Cervera, durant la presentació d'Entre obres, la nova exposició temporal de l'Espai Carmen Thyssen al monestir de Sant Feliu de Guíxols, la darrera abans de l'inici de les obres de la primera fase, que el consistori preveu començar el març del 2025 per obrir a principis del 2027.

L'obertura del museu de Barcelona, en ple passeig de Gràcia, encara no té «calendaris concrets», però serà en dates pròximes al de Sant Feliu, segons ha apuntat Cervera, que ha descartat totalment que hi pugui haver una «competència» entre els dos equipaments, sinó que «un projecte farà d'altaveu de l'altre». 

En els dos casos, acolliran peces de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de Carmen Cervera, però és «un fons tan ampli, amb unes 500 obres, que permet nodrir tots dos espais sense problemes amb un producte de qualitat», ha dit.

A més, ha assenyalat que cadascun dels dos museus tindrà «la seva identitat particular» i, a més, rebran «un turisme molt diferent», ja que Barcelona és «una ciutat amb una inèrcia cultural pròpia» i preveu que «el radi d'acció» per captar visitants del de la Costa Brava abasti «uns 200 quilòmetres», amb la vista posada també en atreure públic del sud de França.

El que sí que faran, però, serà treballar plegats, amb produccions i rotació d'obres -una equació, ha dit Cervera, en què també entra el Thyssen d'Andorra-: «un museu que sempre ofereix les mateixes obres és un museu que és mort, la rotació permet que la col·lecció permanent d'un museu es mantingui viva».

També ha apostat per les col·laboracions l'alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, que ha remarcat que es tracta de dos projectes que avançaran per camins diferents, perquè, mentre que el de Barcelona és íntegrament privat, el de Sant Feliu és públic i amb la vocació de fer de la cultura «un motor per a la ciutat», un objectiu que ha permès que les diferents administracions implicades -Generalitat, Diputació, Estat i la Unió Europea a través dels fons Next Generation- aportin els 6,7 milions de la primera fase del Museu Thyssen, que consistirà en la reforma de l'edifici existent i que, segons les previsions de l'Ajuntament, s'allargarà uns divuit mesos.

La segona, la construcció d'un nou edifici que «ompli el buit» del claustre que mai ha tingut el monestir, està pendent de finançament, però l'objectiu és que un cop es tinguin els fons «començar a treballar sense que calgui esperar a tenir enllestida la primera».

Mostra escultòrica

El que per ara és una realitat és la mostra Entre obres. Diàlegs prefigurats amb la Col·lecció Carmen Thyssen, la primera íntegrament d'escultura de l'Espai Thyssen i la dotzena que acull Sant Feliu. «És tot just una petita pinzellada del que pot oferir la col·lecció per al futur museu», ha insistit Cervera.

L'exposició, que es podrà visitar fins al 24 d'octubre, compta amb peces de vint-i-set artistes contemporanis, com Manolo Valdés, Eduardo Chillida, Jaume Plensa o Susana Solano. També d'artistes locals amb projecció nacional i internacional, com Gerard Mas i Nei Albertí, que ha ideat una peça específicament per al refectori del monestir, l'antic menjador dels monjos.

Aquestes obres escultòriques -quatre de les quals procedeixen de la Col·lecció Carmen Thyssen, i la resta d'institucions com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Chillida Leku o els tallers dels mateixos creadors- dialoguen amb pintures de la baronessa Thyssen mitjançant un codi QR que remet a peces d'Antoni Tàpies, Perejaume, Joaquim Mir o Eliseu Meifrèn.

A més, ha detallat la comissària de l'exposició, Pilar Giró, el «joc de diàlegs» va més enllà i també és entre les obres i els mateixos espais del monestir que les acullen, com les antigues sales monacals o l'hort del rector.

L'objectiu, apunta Giró, ha sigut mostrar «el vessant més contemporani de la Col·lecció Thyssen», amb «un escenari híbrid, entre el món físic i el virtual» i, al mateix temps, que l'espectador no sigui passiu sinó que interactuï amb les obres.