Posen al descobert una necròpolis infantil dels segles IV-V a l'església paleocristiana de la Ciutadella de Roses

El VI Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna ha descobert també l'estructura del monestir del segle X

Una de les necròpolis infantils en àmfora descoberta al sud del monestir de la Ciutadella de Roses.

Una de les necròpolis infantils en àmfora descoberta al sud del monestir de la Ciutadella de Roses. / Ajuntament de Roses

ACN

ACN

El VI Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna - Ciutadella de Roses, realitzat entre el 25 de juny i 12 de juliol, ha permès profunditzar en el coneixement de la història i els precedents del Monestir de Santa Maria de Roses (Alt Empordà) i posar al descobert, gràcies als treballs d'excavació, una necròpolis infantil dels segles IV-V associada a l'església paleocristiana. També s'han posat al descobert un seguit de murs i estructures que confirmen l'existència d'un edifici molt més gran del que es pensava fins fa poc, posant al descobert l'estructura del monestir del segle X. A la formació hi ha participat 14 estudiants d'Arqueologia d'universitats catalanes i franceses i de l'Escola de Restauració de Béns Culturals.

Les excavacions desenvolupades en el marc del curs d'enguany s'han centrat en l'estudi del monestir de Santa Maria de Roses i la seva evolució. Les excavacions han permès aprofundir en el coneixement de l'evolució del monestir (segles X-XVIII) i, especialment, en l'esglesiola i el cementiri paleocristians que ocupaven aquest espai entre els segles IV i VII i que constitueixen en certa manera un precedent del mateix monestir.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s'han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora, que complementen el conjunt descobert l'any 2023. També s'han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada entorn de l'esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l'espai. Així es confirma l'existència d'un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.

Estudiants del VI Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna - Ciutadella de Roses.

Estudiants del VI Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna - Ciutadella de Roses. / Ajuntament de Roses

Per altra banda, els treballs arqueològics també permeten anar descobrint l'estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d'estructures visibles en l'actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d'una nova església i també d'unes noves muralles i claustre).

Els darrers treballs estan començant a posar al descobert traces de l'estructura del monestir del segle X, dotat de potents murs de pedra lligada amb morter, i que sembla presentar una planta lleugerament més petita que l'actual.

El curs

Al curs, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Roses amb la col·laboració de la Fundació Girona Regió de Coneixement, hi han participat estudiants d'Arqueologia d'universitats catalanes i franceses, així com estudiants de l'Escola de Restauració de Béns Culturals.

L'objectiu principal és formar futurs professionals de l'arqueologia i del món de la restauració en l'especialitat d'època medieval i moderna. A més, incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d'estructures i de materials arqueològics, amb un enfocament pràctic que es complementa amb conferències que enguany s'han centrat en edificis religiosos d'època antiga i medieval.

Per últim, també es promou que arqueòlegs i restauradors treballin conjuntament, per tal de poder assolir uns objectius d'estudi, però també de conservació, adequació i revalorització, dels jaciments. I es realitzen sortides a espais i jaciments d'època medieval més emblemàtics del nord-est català, acompanyats per experts en la història de cadascun d'ells.

La direcció del curs és responsabilitat del Dr. Marc Bouzas, director de la Càtedra, i la coordinació tècnica està a càrrec del Dr. Lluís Palahí Grimal i la col·laboració de l'arqueòleg Dr. Jordi Vivo, mentre que les pràctiques de restauració són dirigides per Cristina Garcia (ABAC).