L’ànima viva de la Oreja de Van Gogh

El grup donostiarra uneix diverses generacions al so de les grans melodies que mai passen de moda, en el marc incomparable del Vallviva, festival solidari que «neix des del cor» i que ja s’ha consolidat a la Garrotxa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

«Si esteu aquí és perquè sabeu que aquest festival és diferent, ja que neix des del cor i pretén un món millor en el qual ens ajudem els uns als altres». La vocalista de la Oreja de Van Gogh, Leire Martínez, donava pas així a una de les cançons més emblemàtiques del grup donostiarra, Rosas, agraint a Eudald Morera el «gest» d’haver ideat aquest gran esdeveniment solidari -els beneficis del qual van destinats a la investigació del càncer- que ja s’ha consolidat a terres garrotxines. 

I és que si una cosa tenen en comú els protagonistes de l’actuació d'ahir a la nit i el precursor del festival Vallviva és fer remoure sensibilitats de milers de persones des de la profunditat de l’ànima. 

Per ser exactes, uns 8.000 assistents de diverses generacions units per una bona causa i per gaudir de l’essència d’unes melodies que mai passen de moda. I és que aquesta és una de les claus de l’èxit de la Oreja de Van Gogh, mantenir viva la nostàlgia i casar-la amb el present, a través de la profunditat de les lletres que deixen empremta. 

Leire Martínez, Pablo Benegas, Álvaro Fuentes, Xabi San Martín i Hariz Garde es van entregar al màxim, tal com mereixia l’ocasió, fent un repàs als clàssics imprescindibles amb els temes dels darrers discos. 

Van arrencar amb Cuídate per fer embogir un públic intergeneracional, que va ser partícip en tot moment de l’actuació, corejant totes les cançons en un viatge col·lectiu al passat. El ritme era intens i els integrants del grup es mostraven incombustibles dalt l’escenari, encadenant un èxit rere l’altra i amb registres totalment diferents. En pocs instants i temps per pair-ho passaven de vibrar amb El último vals, Soledad, Puedes contar conmigo o La niña a emocionar-se amb les lletres punyents d’Abrázame, Cometas por el cielo o la meravellosa història d’amor explicada a Jueves, homenatjant les víctimes dels atemptats d’Atocha.

El final de l'actuació

El final de l'actuació / North Miles

Amb unes polseres que s’il·luminaven al ritme de les tornades més exitoses, el públic va guardar l’energia final per Pop, Muñeca de trapo i 20 de enero, per posar punt final a l'actuació; amenitzada amb focs artificials que van acabar d'aportar la màgia per arrodonir la vetllada.

Subscriu-te per seguir llegint