Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres més

De matinada, en una residència pública de l’àrea de Barcelona, una dona s’ennuega amb la seva pròpia respiració. «S’estava ofegant», explica Eva Hernández, la infermera del geriàtric, que estava de vacances. La direcció no havia trobat ningú per suplir el seu lloc i a una auxiliar li va tocar assumir el seu paper. En no tenir la mateixa formació, es va limitar a trucar a urgències. «Quan van arribar els del SEM la dona ja havia mort. No dic que, en cas d’haver-hi estat jo, s’hagués salvat, però almenys hauria mort sense patir», afirma Hernández. No li van poder injectar morfina i van presenciar una mort agònica per ofegament, una cosa que la família no va saber. Aquesta és una de les conseqüències que implica la falta d’infermeres en residències, segons denuncien les professionals. Patronals, sindicats, Govern i directors de geriàtrics coincideixen que és impossible trobar personal, tot i que la legislació obliga a tenir, cada jornada, almenys una infermera de referència.

La falta de personal d’atenció sanitària en les residències no és una queixa nova. Però, després de la pandèmia, la situació s’ha agreujat. «En el dia d’avui, és el principal problema al sector, és igual el que paguis, no trobem personal», lamenta Cinta Pascual, presidenta de la patronal Accra (Associació Catalana de Recursos Assistencials), que calcula que falten unes 2.000 professionals en les residències i centres de dia.

Diferències salarials

Aquesta realitat afecta tant les residències de gestió privada amb aportacions de la Generalitat (el 63%) com els centres públics (2%), en els quals la plantilla són funcionaris. Francisco Javier Araujo, expert i assessor del Col·legi d’Infermeres de Barcelona, calcula que les infermeres de les residències de gestió privada cobren la meitat que en la sanitat pública. En els geriàtrics públics, la diferència és d’uns 400 euros al mes. «Els ofereixen contractes de dos i tres dies. Tothom prefereix anar-se’n a l’Institut Català de la Salut (ICS): les que han aconseguit plaça busquen l’excedència per anar-se’n», apunta Cristina García, secretària general de Drets Socials d’UGT, que porta plantejant el problema a la Generalitat des del 2021: «Però quan posem el tema sobre la taula xoquem contra un mur».

«Tu ja pots anar posant anuncis que busques personal que no hi ha manera de trobar sanitàries», insisteix Andrés Rueda, director de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (Ascad). Per llei, les infermeres són personal essencial en els geriàtrics i, com a mínim, cal garantir la presència d’un professional. El número varia en funció de les places. «En el dia d’avui és una utopia i els serveis d’inspecció ho saben i ho accepten. Ens diuen que si estem buscant personal, si hem posat anuncis, no ens multen. En cas contrari, no quedaria ni una residència oberta», segueix Rueda.

El problema arriba als centres públics. «Es donava per fet el servei d’infermeria de 24 hores i fa mesos que no existeix, hi ha molts torns sense infermeres: els seus llocs no se supleixen perquè no troben ningú. És una vergonya», denuncia l’infermer i delegat sindical Sergi Jerónimo.

Per resoldre-ho, o intentar-ho, els directors de les residències estan recorrent a la figura de les TCAE: Tècniques de Cures d’Auxiliar d’Infermeria. Són professionals amb menor formació que actuen sota la supervisió d’una infermera. No poden preparar la medicació (sí dispensar-la) ni posar injeccions. «A mi m’ho han proposat i m’hi he negat», explica, taxativa, Desirée Muñoz, una gerocultora que tem causar algun mal als pacients.

«S’està treballant sense la supervisió de les infermeres: això té efectes en la cronificació de ferides, en avaluacions de caigudes i en valoracions de salut. Nosaltres creiem que és un acte d’intrusió professional i una negligència greu en l’atenció», insisteix Cristina García. A més, assenyala que en moltes ocasions l’auxiliar s’elegeix entre les cuidadores del centre. «Al final som menys gerocultores, ens falten mans», afegeix Muñoz.

Les patronals veuen que aquesta figura professional les està ajudant molt. «No tenim cap altre remei que contractar auxiliars. És que ens treuen totes les infermeres i encara més a l’estiu per suplir les vacances», es queixa Cinta Pascual, de la patronal Accra. La principal conseqüència d’aquest problema és la repercussió en l’atenció i també en la mortalitat. «Està científicament demostrat», afirma Francisco Javier Araujo, assessor del Col.legi d’Infermeres.

La Conselleria de Drets Socials assumeix que la falta d’infermeres és un problema global. «Ens preocupa», afirmen en un comunicat, on assenyalen que aquestes professionals «són claus i indispensables». A mg termini, aposten per implementar un salari mínim al sector per equiparar els sous al de l’àmbit sanitari.