Comexi i la UdG creen un sistema amb IA per optimitzar la impressió flexogràfica

Des de fa més de dos anys treballen en el projecte FlexUp dissenyat per reduir el temps d’ajustament de les màquines per a cada treball d’impressió

D’esquerra a dreta: Emili Aldabó, Berta Palahí, Josep Noguer, Joan Colomer,  Joaquim Meléndez, Victor Micó i  Marc Vinyoles.

D’esquerra a dreta: Emili Aldabó, Berta Palahí, Josep Noguer, Joan Colomer, Joaquim Meléndez, Victor Micó i Marc Vinyoles. / Marc Martí

Joel Lozano

Joel Lozano

Comexi i el grup eXiT treballen des de fa dos anys en un projecte, sota el nom FlexUp, dissenyat per reduir significativament el temps d’ajustament de les màquines d’impressió flexogràfica (dedicades a la impressió de materials com el plàstic).

La companyia gironina especialitzada en la indústria de la impressió i conversió de l’envàs flexible i el grup de recerca de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona han desenvolupat un sistema basat en Intel·ligència Artificial (IA). Aquest aprèn de les tasques d’impressió anteriors per predir els ajustos òptims per a noves tasques i així agilitzar el procés.

Aquest sistema -que es tracta d’una actuació subvencionada que s’ha realitzat amb el suport d’ACCIÓ- utilitza mètodes d’aprenentatge automàtic per identificar els atributs rellevants de cada tasca i entrenar un model predictiu dels ajustaments de la màquina. Quan s’assigna una nova tasca a la màquina, el model de predicció s’aplica per suggerir ajustos a l’operari, sense necessitat d’imprimir cap mostra. L’operari finalitza l’ajustament basant-se en aquests suggeriments, i cada nova tasca completada s’incorpora al sistema per millorar-ne el model.

«Aquests treballs d’impressió imprimeixen quilòmetres de plàstic i quan han de posar-se a imprimir poden perdre centenars de metres de plàstic si no hem fet l’ajust correcte», explica Joaquim Meléndez, codirector del grup de recerca eXiT. Així, la reducció del temps d’ajustament no només incrementa la productivitat, permetent més treballs en la mateixa jornada, sinó que també redueix els residus, abaratint el procés d’impressió i millorant l’impacte ambiental. «És important la reducció de material, de plàstic i de tinta», remarca Meléndez.

En fase de validació

El mètode està actualment en fase de validació a la primera màquina d’un client de Comexi. A més, la companyia gironina ja ha seleccionat potencials clients per poder dur a terme més proves en una segona màquina. «Aquest sistema que hem desenvolupat permet instal·lar-lo a qualsevol màquina, el podem instal·lar en màquines de molts clients i també en màquines noves», explica Marc Vinyoles, responsable d’Indústria 4.0 de Comexi. Això augmenta els potencials compradors, ja que redueix significativament el cost en comparació amb el que suposaria comprar una maquinària específica amb aquesta tecnologia.

«És important trobar un client convenient per provar-ho perquè hem de treballar estan a prop», explica Josep Noguer: Data Scientist d’Indústria 4.0 a Comexi. En aquesta fase de validació, treballen mà a mà amb els operaris per tal de millorar el sistema. «De cara al futur, si intentem implementar-ho en altres empreses també s’haurà de mirar com treballen allà perquè cada empresa treballarà de la seva manera i és important per ajustar les màquines», assegura Berta Palahí, investigadora contractada que forma part del projecte.

L'equip que ha creat el sistema amb IA.

L'equip que ha creat el sistema amb IA. / Marc Martí.

Segons expliquen, aquest sistema beneficia especialment a empreses amb gran rotació en la plantilla. «Un operari que té una formació molt extensa, potser, el benefici que en pot treure no és tan gran perquè ell ja fa un ajust molt àgil i amb el que reduiria no li surt a compte aprendre a fer servir una eina nova o confiar-hi. En canvi, hi ha també altres tipus d’operaris amb menys experiència que troben que és molt útil», exposa Josep Noguer.

«Per exemple al nord d’Amèrica en general, al Canadà o als Estats Units, i al nord d’Europa, la gent no vol treballar en una indústria, llavors hi ha molta rotació i moltes vegades a la que aprenen una mica ja marxen. La màquina tan automàtica com sigui possible i la menor intervenció humana és un objectiu de Comexi en els futurs anys perquè realment hi ha molts problemes», afegeix Marc Vinyoles.

L’equip que forma part del projecte és optimista amb el futur d’aquest després dels resultats obtinguts fins ara. Aquest estiu acaba el període d’execució, després compten amb dos mesos per fer la memòria final de cada secció. «Aquest seria el període que tenim diríem administratiu. Això no vol dir que el projecte s’acabi aquí», afirma Joaquim Meléndez. «Entenc que Comexi acabarà aquesta part de desenvolupament tecnològic o d’innovació i després ja entrarà una fase més d’industrialització i de replicabilitat», afegeix. De moment, la companyia considera que calen algunes sessions més per a millorar el projecte i posteriorment es prepararà per començar les proves a una altra màquina. 

Aquest contingut s'ha realitzat gràcies a la col·laboració del Patronat de l'Escola Politècnica Superior de la UdG, que promou la competitivitat de les empreses gràcies a una bona relació entre la universitat i l'empresa.

Subscriu-te per seguir llegint