El sector turístic gironí reclama una «ordenació efectiva»

La Taula Gironina de Turisme i les associacions del sector turístic de les comarques gironines volen posar en relleu la importància del turisme en l’economia i en l’ocupació de les comarques gironines. L’associació reivindica que el turisme és un dels principals motors econòmics de la demarcació, i és «una de les fonts que major ocupació genera al sector laboral gironí», tant de manera directa com indirecta.

L’associació considera que és necessària una millor ordenació del sector. «Cal afrontar un debat en el qual hi participin els ciutadans, el sector i l’Administració», asseguren a través d’un comunicat. «Des del sector som conscients que en determinats punts de les nostres comarques estem arribant al límit de la capacitat de càrrega i correm el risc de posar en perill els espais naturals que tant estimem», afegeixen.

«És necessari un control d’accés a determinades cales? Als gorgs de les comarques d’interior? Als Parcs Naturals? Estem convençuts que sí», afirmen. La Taula Gironina de Turisme defensa que una ordenació efectiva és «imprescindible» i en molts indrets s’està aplicant amb èxit, com per exemple als accessos al Parc Natural del Cap de Creus, o en alguns gorgs de la Garrotxa o del Ripollès. Tanmateix, l’associació considera que «calen accions més decidides» que ajudin a preservar el paisatge i que «gironins i visitants en puguem gaudir». Per aquest motiu, reclamen que un dels primers reptes dels nou Govern ha de ser una ordenació efectiva amb un diàleg amb el sector turístic i els agents socials, per arribar a un consens de país.

A més, demanen que un altre dels punts clau que ha d’abordar el nou Govern, juntament amb el Govern central, és un nou sistema de finançament pels municipis turístics, irepensar l’Impost sobre les estades en establiments turístics, coneguda com a taxa turística.

El sistema de repartiment del finançament actual es basa en la població resident i no té en compte la població flotant, expliquen. «Aquest fet provoca que els municipis turístics hagin de tenir uns serveis dimensionats per la població total que tenen en temporada alta, serveis com la recollida d’escombraries, la neteja o la seguretat. Els impostos amb els quals es paguen aquests serveis haurien de sortir dels impostos que genera el sector turístic, amb impostos tan diversos com l’IVA, l’IAE, l’IBI o l’Impost de Societats», relaten des de la Taula Gironina de Turisme en el seu comunicat.

Si ens centrem en la taxa turística, segons les dades de la taxa turística del 2023, a les comarques gironines es van recaptar 14,5 milions d’euros. «Un import molt destacat, que sumat a un millor finançament, han de servir per millorar els serveis dels municipis amb l’objectiu que els veïns i veïnes se’n beneficiï», destaquen. L’associació creu que, per exemple, cal utilitzar l’import recaptat per millorar la mobilitat dels pobles i ciutats, en el transport públic, el cicle de l’aigua, la il·luminació amb energia solar, sistemes de reg més eficients com el gota a gota, en la millora del clavegueram, o en la preservació del patrimoni i dels espais naturals.

Segons les dades facilitades per la Taula Gironina de Turisme a través de les Estadístiques de l’impost sobre les estades en establiments turístics, IEET del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Selva va ser la comarca que va recaptar més diners el 2023 pel que fa a l’Impost sobre les estades dels establiments turístics, 6 milions d’euros. La segueixen el Baix Empordà (3,9 milions), l’Alt Empordà (3,2), el Gironès (0,5), el Ripollès (0,2), la Cerdanya (0,2), la Garrotxa (0,2) i el Pla de l’Estany (0,1).

Des de l’any 2017

La Taula Gironina de Turisme es va gestar l’agost del 2017 i actualment està integrada per les principals organitzacions turístiques presents a les comarques gironines. Entre els seus membres hi ha l’Associació de Càmpings de Girona; la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines; l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) ol’Associació Catalana d’Agències de Viatges, entre d’altres. n