Una tempesta solar geomagnètica de rècord posa en alerta al planeta aquest cap de setmana

La Terra patirà aquest cap de setmana múltiples tempestes solars geomagnètiques severes, desencadenades per una recent sèrie d'intenses flamerades solars, segons adverteix l'Oficina Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, que ha classificat el fenomen de categoria G4, la segona més intensa en la seva escala. Cal remuntar-se al 2005 per a trobar una tempesta solar de tal magnitud.

L'Oficina Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA ha classificat el fenomen de categoria G4, la segona més intensa en la seva escala

L'activitat solar durant aquests dies ha estat particularment alta, acostant-nos al pic del cicle solar, que es preveu per a finals d'aquest any 2024. Les taques solars AR3663 i AR3664 han estat les protagonistes d'aquesta activitat, il·luminant el Sol amb múltiples flamerades i ejeccions de massa coronal (CME). Segons el Centre de Predicció Meteorològica Espacial (SWPC en les seves sigles en anglès), des del dimecres s'han observat almenys cinc flamerades dirigides cap a la Terra. La previsió és que arribin a la Terra a partir d'aquest divendres i durin fins el diumenge. L'organisme apunta que es tracta d'un episodi "inusual".

La previsió és que la tempesta arribi a la Terra a partir d'aquest divendres i duri fins el diumenge

La taca AR3664, situada en el quadrant sud del sol, ha llançat flamerades de classe X, que són les més potents segons la classificació que va de la A a la X en escala de potència. Segons apunta eltiempo.es, aquesta taca solar va créixer fins als 200.000 km de diàmetre i és tan gran que es pot observar des de la Terra sense necessitat d'ampliar la superfície del Sol, això sí amb protecció i filtres adequats.

I quins són els efectes d'aquesta tempesta solar?

Per a començar, segons apunta el SWPC, "les tempestes geomagnètiques poden afectar les infraestructures en òrbita pròxima a la Terra i en la superfície terrestre, interrompent potencialment les comunicacions, la xarxa elèctrica, la navegació i les operacions de ràdio i satèl·lit". Així, els navegadors GPS o Internet podrien experimentar problemes.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

A més de les pertorbacions tecnològiques, les tempestes geomagnètiques d'aquesta magnitud són capaces de provocar aurores boreals en latituds més baixes de l'habitual.

La tempesta solar més coneguda va tenir lloc entre l'1 i el 2 de setembre de 1859 i va ser batejada amb el nom 'Esdeveniment Carrington' per l'astrònom Richard Carrington, testimoni de l'episodi i primer a comprendre la naturalesa d'aquest. Durant la fase precursora i successiva a l'impuls de les tempestes solars, s'emeten grans quantitats de raigs X, que triguen entre hores i dies a arribar al nostre planeta. Aquesta energia dona lloc a aurores que, en casos com el de 1859, són apreciables molt més allà de la zona dels pols. Sense anar més lluny, durant l'Esdeveniment Carrington van poder observar-se fins i tot des de Colòmbia, país molt pròxim a l'equador terrestre.