Espanya venç i convenç per certificar l’accés a vuitens

Un turment anomenat Nico Williams va posar a la selecció en òrbita i va deixar Itàlia als peus de l’extrem de l’Athletic. El xicot va tenir en escac l’equip transalpí i va ser l’etiqueta d’una Espanya molt consistent, creativa i governant. Amb vertigen i pausa. Una Espanya que va merèixer molt més, per futbol i caràcter. Va rematar i va rematar i va tenir bloquejat al grup transalpí, al qual no n’hi va concedir ni una. Tot i l’allau ofensiva espanyola -molt més que davant Croàcia- el gol va arribar per una ensopegada de Calafiori. Per descomptat, prèvia jugada de Williams, graduat en gran un torneig dels grans amb només 21 anys. De pas, l’equip espanyol es va garantir el primer lloc del grup. Ja és una Espanya de vuitens, en ocasió de donar-se un respir dilluns que ve davant Albània, on no hi serà Rodri, que es va guanyar una alliberadora targeta que li suposarà sanció.

El futbol és entremaliat. A una Espanya més rítmica i autoritària que davant Croàcia se li va negar massa el gol, sort que li va somriure una vegada i una altra davant els balcànics. Una Espanya amb molts registres. La selecció té ales i bé que ho va patir Itàlia, amb Di Lorenzo martiritzat com ningú. Nico Williams li va resultar ulcerós en cada duel esgrimista, que van ser molts. A l’altra riba, Lamine, també picant, encara que més engarjolat per Dimarco i Pellegrini. El partit no era pendular. Espanya contra Donnarumma, molt inspirat. De càrrega en càrrega en el ranxo italià, on es batia un escamot de brigadistes de Luciano Spalletti. No sempre eficaços. Pedri, l’espanyol amb menys perxa, va rematar a un pam del porter italià, àgil en el vol. Per descomptat, prèvia jugada de Nico, que al minut ja treia la cadena a Di Lorenzo.

Caragolada Itàlia, la selecció espanyola amb prou feines li va concedir una ocasió, ja a la vora del descans, amb un tir a la graderia de Chiesa. El segon acte va ser un calc del primer. Itàlia rebregada, Espanya persistent, voraç en la pressió en camp aliè. La pilota era un artefacte per als italians, sempre en les cordes. A la selecció només li faltava el gol. La bateria d’ocasions era considerable. Va arribar per accident quan Calafiori va enviar amb el genoll la pilota al fons de la xarxa sens e voler. L’1-0no va atura rels espanyols que van veure com el travesser escopia un gran xut de Williams i com abans, Lamine Yamal, havia llepat l’escaire. El primer pas ja està fet.