"La fusió amb el Bàsquet Girona la farem quan tot estigui ben lligat"

La fusió amb el Bàsquet Girona no s’ha acabat fent. Pot l’Uni continuar sol per gaire temps més?

És molt complicat. Sobretot perquè tot està canviant i evolucionant, sobretot per les necessitats que té un club per professionalitzar-se. Has de créixer en estructura i això vol dir cada vegada més cost. I a més cost, calen més recursos. Girona dona pel que dona. Veiem que el lògic és treballar de forma conjunta per mantenir una única estructura, mantenir les dues és més càrrega. Continuarem treballant per polir tot allò que no ens ha donat temps aquest any i tenir-ho preparat més endavant. Repeteixo, la intenció dels dos clubs és seguir treballant de forma conjunta. 

Per què no s’ha fet la fusió si fins i tot hi havia una data marcada per presentar-la? Quan va tenir clar que no hi serien a temps?

No es va fer la fusió perquè hi havia coses que no estaven acabades de lligar. No hi havia prou temps. No podíem allargar les converses massa més, l’anunci s’havia de fer i se’ns tirava a sobre el temps. Vam decidir que el millor era que tothom sortís com fins ara, pel seu compte, i que quan tot estigui ben lligat ho farem. Preferim fer-ho bé i no a mitges.

Un dels avantatges era obtenir la concessió de Fontajau?

Sé que està per allà al mig però a nosaltres com a Uni no ens han dit res. No tenia la certesa directa per parlar d’això. És un tema més del Bàsquet Girona. Del que parlàvem era d’una integració de l’Uni dins l’estructura del club ACB. Estàvem mirant quin havia de ser el model, però formant un únic club.

Qui volia amb més ganes la fusió, el Bàsquet Girona o l’Uni?

Tots dos. Tant en Marc Gasol com jo, les dues persones que hem liderat tot això, som conscients que treballar de forma conjunta ens beneficia a tots. No només als clubs, si no també al bàsquet en general a tota la demarcació. Era una bona cosa per a tothom, hi sortim guanyant tots.

A l’agost farà set anys que presideix l’Uni. Com va d’ànims, i com quedava la seva figura si la fusió s’hagués tancat?

La meva figura s’havia d’acabar de parlar, però això no em preocupa gaire. A mi m’agrada el que faig, estic bé i amb ànims. Tinc clar que sigui jo o una altra persona, el que s’ha de fer és seguir lluitant perquè el bàsquet femení a Girona continuï creixent.

Què esperen de la campanya d’abonats?

Estem allà, pedalant. Intentant que la gent s’aboni. És necessari per donar viabilitat al club perquè si no ve gent a Fontajau és difícil mantenir tota aquesta estructura i els projectes ambiciosos que fem. Hem fet una plantilla interessant, podem estar allà lluitant pels llocs de davant. Necessitem que la gent s’animi i vingui. Ens pregunten molt si notem l’efecte del Girona FC i del Bàsquet Girona, i la resposta és que sí. Estem molt contents que hi siguin, però ens ha afectat. No podem dir el contrari perquè mentiríem. La gent pot arribar fins on pot arribar i ha de prioritzar a l’hora de comprar els abonaments i això, moltes vegades, ens afecta a nosaltres.

La temporada passada el pressupost va ser dels més alts de la història. Aquest any també?

Anirem una mica per allà, semblant al de l’any passat. Per desgràcia tot ha pujat moltíssim de preu. Qualsevol jugadora europea demana una barbaritat. Tot ha pujat. Viatges, plantilla... Hem tancat la temporada passada en negatiu, i hem d’intentar recuperar-ho.

La Generalitat i la resta d’administracions estan al corrent de pagament de les subvencions que els corresponen?  

Tothom ha complert.  

L’equip serà radicalment nou, només seguiran Ygueravide, Canella i Ainhoa López. Feia falta una revolució al vestidor?

Hi havia moltes coses, moltes particularitats. Tolo ens havia dit que tornava a Austràlia, el seu home havia trobat feina allà. Amb Labuckiene ens va passar el mateix, el seu marit està de director esportiu en un equip d’allà. Han sigut les circumstàncies. També és veritat que hi van haver jugadores que no havien donat el nivell i hem cregut adient canviar-les.

Què falta per completar l’equip?

L’equip està complert. Falta per anunciar una jugadora. Aina Cargol estarà en dinàmica del primer equip. És una noia que, si tot va bé, ens pot ajudar.

Roberto Íñiguez seguirà tenint Jordi Sargatal d’ajudant?

Sí. Íñiguez podrà treballar millor, tenir un plantejament de tot el que ell vol fer des del principi. Les jugadores s’han consensuat amb ell i s’ha fet l’equip a la seva mida. És un home que sap molt de bàsquet i ens pot ajudar molt. Això al final es nota a la pista.  

El curs passat hi va haver crítiques als serveis mèdics. Com els gestionaran aquesta temporada?

Hem canviat tot l’staff de serveis mèdics. Ho tenim gairebé definit i segurament hi haurà una col·laboració més intensa amb la Clínica Girona.

L’objectiu principal torna a ser classificar-se per a l’Eurolliga?

És una cosa que evidentment tens allà. L’objectiu és continuar creixent i gaudir del bàsquet.  

Està baixant el llistó?

No és que baixi el llistó, hem de veure com funciona tot. Com va el nou equip, com comença la temporada. Val més a vegades no marcar-se objectius. Treballem, fem un equip competitiu i després veurem si ens arriba el premi.

L’Uni necessita guanyar, però.

El problema del bàsquet femení és que guanyar títols i estar a dalt no et dona ingressos. Et dona visibilitat, més patrocinis i més gent, això sí. Tot suma. Per això invertim en la plantilla i no retallem l’ambició.

Per què han decidit no seguir amb la vinculació amb el Tordera?

Creiem que no és operatiu per a nosaltres. Aina Cargol és de la Garrotxa, anar a Tordera cada dia i després amb nosaltres, per exemple, és molt complicat. No té sentit.