Pere Guardiola: «Per a nosaltres el Girona és el primer equip de Catalunya»

Entrevista al President del Consell d'Administració del Girona FC. El Girona és el club de moda. Líder de Primera gràcies al triomf de Vila-real, i abans de rebre dissabte el Madrid, Guardiola parla del moment, de com s'ha arribat fins aquí, i de què n'espera del futur. De moment en fa prou amb gaudir del moment.

Pere Guardiola, a Montilivi

Pere Guardiola, a Montilivi / ANIOL RESCLOSA

Jordi Roura

Jordi Roura

Què valora més, el lideratge o com juga aquest Girona?

Com juga l'equip. La veritat és que el lideratge és la conseqüència de com juguem i de com fem les coses, i el temps que fa que ho fem. La major part de la plantilla ja era aquí la temporada passada, potser parlem d'un 80% o 85% dels jugadors que ja hi eren; després, els nous van venir molt d'hora a la pretemporada i ens vam focalitzar a començar de la millor manera possible, amb gent que feia ja anys que treballava amb el míster. Això fa que la manera de jugar sigui vistosa, no surt perquè sí, volem guanyar els partits des del futbol i això et dona la seguretat que a llarg termini serà el que preval.

Ja ha fet la captura de pantalla de la classificació?

Sí, i tant que he fet la captura de pantalla i potser fins i tot l'emmarcaré i la penjaré, estem tots molt orgullosos i feliços. Ens hem de prendre el lideratge tocant de peus a terra, gaudint, però donant-nos energia per continuar fent el que hem de fer, entrenar a La Vinya i preparar com cal els prepartits i els post. El lideratge ens permet continuar fent les coses com les estem fent i sabem que si ho fem així podem estar competint contra aquests equips de Primera de tantíssim nivell. Però repeteixo, hem de fer el que toca, entrenar, menjar el que toca, descansar, i fer sempre en el dia a dia allò que hem de fer, sense desviar-nos.

Era a Vila-real? Què els deien els directius d'allà?

En general la gent veu el mateix que veiem nosaltres des de Girona, que som un rival difícil de guanyar, que sortim al camp anant per ells, i que tenim la capacitat de fer joc de control i atac i sotmetre els rivals. Tots ens coneixem i tots ens analitzem. No és sorprenent que es parli bé de nosaltres.

Fa dos anys perden contra l'Osca (1-3) i entren en descens a Segona B. I renoven Míchel.

En aquell moment ja es veia com s'entrenava l'equip, el missatge que donava l'entrenador, i la reacció dels jugadors, que hi creien i sabien el que havien de fer. Òbviament en el futbol si no guanyes i si continues sense guanyar estàs obligat a reaccionar i a vegades has de canviar peces, però en aquell moment amb en Quique (Cárcel) teníem clar que es veia que podíem construir una cosa maca amb Míchel. I ell també pensava que aquí ho podia fer perquè parlem el mateix llenguatge futbolístic. Estava clar que ens havíem de fer confiança.

15 punts d'avantatge sobre el descens... aquest és el gran èxit d'aquests primers 7 partits?

Totalment. Jo soc de l'opinió que hem de gaudir cada minut i cada segon tal com venen les coses. Però això no et treu el focus de la realitat: la nostra prioritat absoluta és la permanència. En la nostra història hem estat només tres anys a Primera, aquest és el quart, i en el segon vam baixar. Amb 19 punts ja tenim fet el 50% del gran objectiu. Anem bé.

Com es fa per jugar encara millor tot i haver perdut Romeu, RiquelmeCastellanos, Santi Bueno...

Hem tingut bones plantilles, però aquesta temporada hem pogut fer un passet més. Com li deia abans és important que molts jugadors faci temps que treballen amb Míchel, tenen clar què vol i com ho vol, quin tipus de futbol toca fer en funció del rival, de com atacar i defensar. Tot està més arrodonit. A més, els joves, i els no tan joves, tenen molta gana i són bons, necessiten demostrar que ells estan per fer coses grans i a Girona els donem una plataforma perquè que es mostrin al món. Aquesta gana que tenen per demostrar coses ens ajuda a fer passes endavant.

Preocupa que al mercat d'hivern els toquin gent com Savinho, Tsygankov, Dovbyk, David López... hi ha alguna renovació en marxa?

Tot ho tenim bastant blindat, però el futbol i la seva indústria és molt dinàmica, per allò bo i per allò dolent. Quan vam pujar semblava que tot anava de cara, però teníem por de què passaria la temporada passada, i ens va sortir una campanya excel·lent. Aquest estiu ens va marxar l'Oriol (Romeu) que era pal de paller del sistema del míster i vam témer que ens posés en risc mantenir el nivell. Però ara anem com una bala... al gener potser i pot haver-hi clubs que estiguin interessats en alguns dels nostres jugadors perquè aquest rendiment no passa desapercebut, però els més importants estan ben lligats.

David López pot ser un dels propers a renovar?

En David és un jugador que no només ens aporta dins del camp, ens aporta moltes coses. Estem contents i ell està content, podria ser un dels casos, sí.

Quants Montilivis podria omplir la visita del Madrid?

Per la manera com ens hem posat líders, pel rival, per l'horari, un dissabte a 2/4 de 7 de la tarda, i pel clima, que s'espera una tarda magnífica a Girona, fàcilment podríem haver omplert un parell de Montilivis.

Què n'espera del partit?

Doncs un espectacle maco de viure i veure. Nosaltres hi arribem en un moment bo i il·lusionats. Al final que ve el Madrid, o el Barça o l'Atlètic són partits per gaudir i recordar. No ens podia arribar en un moment millor. Les exigències i la pressió, per a nosaltres, és molt relativa, només la que ens posem, perquè els resultats ens rutllen. Però fixi's com és el futbol. A Vila-real, tot i l'1-0, acabem guanyant i potser fins i tot per algun gol més de diferència, però també podíem haver perdut. I dissabte ens vindria el Madrid i el més normal seria perdre, aleshores tot allò que fem de manera tan fenomenal ja no seria tan maca, i amb la perspectiva d'anar a Cadis amb dues derrotes seguides, un camp i un rival que no ens va gens bé... Per això li deia, hem de gaudir del moment.

Com es tradueix aquest bon moment en l'aspecte social, comercial...

En l'àmbit d'aficionats i entrades, i de moviment a la ciutat i a la província això ho nota tothom. Els nens van a l'escola amb la samarreta del Girona, és una realitat. La botiga de la Rambla és un èxit. En tema espònsors i empreses, per sort en tenim que ens han fet confiança i n'estem molt satisfets. Dit això, en el moment que estem i per com juguem, i que som una mica a escala estatal l'exemple a seguir, sempre en volem més.

Es pot dir que el Girona es consolida com a segon equip de Catalunya? O, de fet, anant líder ja és el primer?

Per a nosaltres som el primer equip de Catalunya.

Com es passa del penúltim límit salarial el curs passat al tretzè? Li molesta que es digui que el Girona és el filial del City?

El salt en el límit salarial s'explica perquè hem fet bé la compravenda. Hem venut, potser ho podríem haver fet més car, però ho vam fer com vam poder. També ens han entrat nous patrocinadors i amb la nova grada de gol s'amplia el ticketing. Això del filial del City són ximpleries. El club el portem des d'aquí des del primer dia. Ens ha costat molt, hem fet ampliacions de capital, hem aconseguit ascensos i descensos, ens hem fotut patacades i avui fem el que fem gràcies a tot això, a tot el que hem fet abans. Abans no ens ho deien pas que érem del City o d'en Pepito de los Palotes. Són ximpleries.