Giorgi Kochorashvili: «Girona em quedarà per sempre»

De blanc i vermell, aquest 2024 Geòrgia ha debutat a l’Eurocopa i el Girona debutarà a la Lliga de Campions. «Estic molt content, contentíssim pel Girona perquè l’he vist baixar a Segona i han treballat moltíssim i han somiat i han arribat on potser ningú esperava. Segueixo molt l’equip i el que ha fet és increïble. És una alegria molt gran veure’ls a la Champions i espero que vagi molt bé. Jo animaré l’equip com un aficionat del Girona més», diu el migcampista georgià Giorgi Kochorashvili (Tbilisi, 1999), promesa del Girona del 2017 al 2019 i des de llavors futbolista del Llevant amb el parèntesi d’una cessió, la temporada passada, al Castelló.

No ha oblidat aquells dos anys a Girona i reconeix que és i serà sempre «casa», la primera casa fora de Geòrgia. Després de jugar l’Eurocopa sub19 del 2017 li van sorgir ofertes de diferents clubs. La blanc-i-vermella era l’única de l’estat espanyol i no va dubtar: sempre havia somiat jugar a Espanya, enamorat de la selecció que regnar a nivell mundial del 2008 al 2012: «Sabia que el meu destí era aquí, el meu lloc preferit». Va rebutjar propostes de Portugal i de diferents països asiàtics i va volar cap a Girona, acabat d’aterrar a Primera Divisió. Era la primera vegada que sentia el nom de la ciutat i de l’equip. «No coneixia el club, però quan vaig conèixer la seva història i que sempre havia lluitat tant em vaig veure reflectit a mi mateix. A mi també m’ha costat moltíssim. He treballat moltíssim i m’he esforçat moltíssim. Veia un club similar a mi i em deia que era al lloc ideal. A Girona vaig fer passos molts grans, els primers a nivell europeu», subratlla. Va arribar cedit del Saburtalo, per una temporada més una altra opcional.

Va arribar tot sol i sense saber ni una paraula de castellà o català, però diu que els inicis van ser «molt fàcils»: «Com que havia somiat això des de petit ja estava preparat. Vaig deixar la família, però sabia que algun dia ens retrobaríem i seríem feliços». Vivia en una residència amb altres jugadors de la base, a milers de quilòmetres de casa. «Clar que hi va haver dies difícils, buf, de trobar a faltar la família, els amics, però en aquell moment les paraules eren alegria, entusiasme i il·lusió. Els amics i la gent de Girona em van ajudar molt a no pensar en tot això i a pensar en la meva feina i la meva passió», assegura. «A Catalunya la gent té aquest punt de proximitat de parlar amb tu. Si fas un error et corregeixen, però no et vacil·len i això em va ajudar molt a no tenir por a l’error i ho va fer tot molt més fàcil», destaca Kochorashvili.

El curs 2017-2018 va jugar al juvenil blanc-i-vermell i la temporada 2018-2019 va jugar al Peralada (28 partits), compartint dia a dia amb Santi Bueno o Valery Fernández. Va jugar algun amistós de la mà d’Eusebio Sacristán, però sense arribar a debutar en partit oficial amb el primer equip: «Buah. Va ser increïble. Quan vaig arribar allà vaig veure Stuani i Bono i Portu i Aleix, gent que jo estava acostumat a veure per la televisió». Aquest any ha mirat un munt de vídeos del centrecampista d’Ulldecona, un referent, i apunta que pel novembre, al final d’un duel entre Espanya i Geòrgia, li va demanar la samarreta. No ha perdut l’esperança que arribi algun dia.

Assegura que el seu somni era seguir el seu camí a Girona, però que el descens del 2019 va fer impossible que el club executés l’opció de compra pactada en la cessió. I el Saburtalo va rebutjar l’oferta posterior, a la baixa, de Quique Cárcel. Va tornar a Geòrgia i dies després va fitxar pel Llevant. Però no ha oblidat Girona. «Quan surts del teu país per primer cop per anar a viure a un altre país t’impacta molt, moltíssim. I més si t’ho passes bé. Et queda per sempre. Tinc molts records molt bons de la ciutat i sento molta estima pel club i per molta gent. Sempre dic que tant de bo tingui dos o tres dies lliures per tornar a la ciutat», diu Kochorashvili.

Atén la trucada del Diari de Girona just després d’acabar un dels últims entrenaments previ a un partit històric, ahir contra Turquia: el primer de Geòrgia a l’Eurocopa i en un gran torneig internacional, de fet. «Als georgians ens agrada somiar a l’engròs. I un pot somiar arribar a un torneig tan gran com l’Eurocopa, però quan passa de veritat no t’ho creus del tot perquè és increïble. Però nosaltres ho hem fet realitat i la gent està molt feliç. Ara el país espera el partit contra Turquia com si fos el primer partit de la història del futbol mundial», sospira. «Quan era un nen no sabia ni si Geòrgia podia ser en una Eurocopa. No m’ho podia ni imaginar», admet.

El país s’havia independitzat de la URSS el 1991. «Quan tenia vuit anys o així demanava diners als meus pares i comprava un calendari que es venia a Geòrgia per escriure els resultats de totes les seleccions. I ara imagina’t l’alegria que sento quan penso que soc allà», afirma. De fet, comprava dos calendaris d’aquests: un per escriure els resultats abans dels partits, jugant a endevinar-los, i un per escriure els resultats després. La seva nòvia i ell estan fent el possible per trobar el seu cromo de l’Eurocopa. Kochorashvili només suma nou partits amb Geòrgia, però tots han set com a titular. És una de les peces clau a l’onze, liderat per Giorgi Mamardashvili i Kvhicha Kvaratskhelia.

El país es va classificar per l’Eurocopa a la promoció de repesca, com Ucraïna i Artem Dovbyk i Viktor Tsygankov, després de vèncer Luxemburg a semifinals i Grècia, per penals, a la final. Kochorashvili va xutar i va marcar el primer, amb un xut a l’escaire. La seva foto de perfil de WhatsApp és d’aquell dia. Reconeix que va ser un dels dies més feliços de tota la seva vida, però no és gaire de mirar enrere. «No es pot viure de l’ahir. S’ha de viure de l’avui i el que ha de passar. El més important és el que hi ha a davant», recalca. I, després del duel contra Turquia, el que hi ha al davant són els partits contra República Txeca, el dia 22, i contra Portugal, el dia 26. El dissabte 29 farà 25 anys.

Bufar les espelmes sent selecció de vuitens de final seria un somni fet realitat. Encara més. «Donarem tot el que tenim», avisa.

L'Estrena del Girona a la lliga serà al camp del Betis

Subscriu-te per seguir llegint