Ferran Adrià, de xef a director del museu elBulli1846

Ferran Adrià ha completat la transformació de xef a conferenciant, o coach, o el que sigui. El temps que ha passat als Estats Units li ha servit per convertir-se en un senyor que surt a un escenari, xerra del que vol, fa bromes en els moments justos i interpel·la al públic amb simpatia. Ahir va ser el protagonista de Tribuna de Girona, que a causa de la pandèmia feia més d’un any i mig que no es celebrava, amb la xerrada «D’el Bulli restaurant a elBulli1846». Conferenciant de l’escola americana, va deixar primer que per la pantalla es veiés un vídeo on cuiners de tot el món es rendien a la seva cuina, i just quan acabava, va enfilar-se a l’escenari. Vestit de negre com Alberto Cortez i despentinat com Albert Einstein, potser perquè domina l’escenari com el primer i explica coses tan incomprensibles com el segon.

-Realment, aquest home és un torero- em deia un company a la sortida de l’acte, visiblement satisfet del que acabava de veure i sentir.

Li va faltar només sortir a coll d’un subaltern per la porta grossa, però la de l’auditori CaixaBank de Girona -on es celebrava l’acte- no és prou alta i s’hauria donat un cop de cap a la llinda. Un anava a la xerrada realment encuriosit, perquè després de sentir un piló de vegades en un piló d’entrevistes a Ferran Adrià explicar què serà elBulli1846, encara no n’havia tret l’aigua clara. Sí, ja sé, un centre d'innovació en el qual alguns podran menjar però com a part d'un projecte de recerca en creativitat, i on a la vegada hi haurà cuiners treballant juntament amb experts en altres disciplines i blablabla. Desconfiat de mena com sóc, quan sento que en algun lloc hi podran entrar «alguns», tinc la sensació que seran els de sempre, i per descomptat jo no estic entre ells.

Ahir, potser com a deferència als gironins, va ser lleugerament més clar: elBulli1846 serà un museu. No va quedar clar quin tipus de museu -«una part física i una altra virtual, un podrà estar allà i pensar que estava al Bulli...- però tampoc no es pot demanar tant.

La gent el que vol escoltar són anècdotes, com que moltes va rebutjar ofertes de milionaris per anar a cuinar a casa seva. I sobretot, comprovar que, malgrat el que modestament afirma -«jo només hi entenc de cuina...i a vegades»-, els fogons se li han quedat petits, i tant opina d’innovació a les empreses com de futbol: «el més important, en tot, és el talent. Quin problema té ara el Barça? Que no té talent». Riures i aplaudiments del públic. Suficient per sortir a coll.