Octavi Vilà: El monjo que vol fer l’Església més oberta

Octavi Vilà (Tarragona, 1961) no ha volgut amagar mai que s’ho va haver de pensar dues vegades. La proposta de ser el nou bisbe de Girona li va arribar després de dos anys de ternes, de noms anant i tornant del Vaticà, alguns ressonant, d’altres retronant. «No m’ho vaig haver de pensar per la diòcesi encomanada, que em fa molt de goig, sinó perquè vaig entrar al monestir de Poblet per ser monjo, després em van escollir abat i sentia que tenia un compromís amb la comunitat», confessava fa poques setmanes en una entrevista a aquest diari.

Una dinàmica «diferent»

És el primer monjo nomenat bisbe de Girona en 593 anys. Conscient de la magnitud de l’encàrrec, reconeixia que li fa «cert respecte» no encaixar o adonar-se que aquesta no era la seva vocació perquè «la dinàmica és diferent, no és el mateix una comunitat monàstica amb una vintena de persones que conviuen en un mateix espai a una diòcesi amb un centenar de preveres on cadascú viu a casa seva». A partir d’ara residirà en una casa independent al costat de la residència Bisbe Sivilla, on canviarà la vida en comunitat per la soledat, un nou escenari que reconeixia que «em fa basarda».

Massa expectatives

Després de dos anys amb la seu vacant, pesen sobre les seves espatlles moltes expectatives. «Tinc un sentiment de responsabilitat important perquè quan hi ha tantes expectatives, saps que no les podràs satisfer totes a la vegada», admetia.

Vocació tardana

La seva va ser una vocació tardana. De fet, va entrar al monestir de Poblet amb 43 anys. Haver viscut abans, confessava, li ha aportat «moltes coses»: «Una vocació tardana ja té un recorregut però això també és positiu perquè pren la decisió amb més consciència, perquè sap perfectament al que renuncia». A banda de la vocació religiosa, Octavi Vilà també va tenir una vocació civil: és llicenciat en Geografia i Història, diplomat en Biblioteconomia i Documentació (va treballar més de vint anys a l’Hemeroteca de Tarragona) i va estudiar Filosofia i Teologia. També té un postgrau en Noves Tecnologies de la Informació i un segon en Gestió Cultural. 

Un bisbe català

Sobre si és o no independentista, el nou bisbe no s’ha volgut mullar. Tot i això, té clar que «l’Església no hauria de prendre partit en l’organització política d’un territori» i defensa que «ha de ser respectuosa amb la pluralitat».

Reorganitzar la diòcesi

Conscient que l’edat mitjana dels capellans gironins és de 73 anys, assegurava que «arribarà un moment, no massa llunyà, en que s’haurà de reorganitzar l’estructura actual de la diòcesi i dels presbiterats, i intentar buscar altres fórmules, ja sigui a través dels laics o concentrar, en zones rurals, les celebracions litúrgiques en determinades parròquies i fomentar un sistema de transport pels fidels». En la gestió de la diòcesi de Girona, també aspira a aportar la centralitat de la paraula de Déu i el conreu espiritual als preveres. 

Impulsar el paper dels laics

Admet que tornar al nombre de preveres de fa 30 anys «és molt difícil perquè la societat ha canviat molt». Per això, defensa que l’Església ha de fomentar el diaconat permanent i el paper dels laics, tant per fer celebracions de la paraula com per acompanyar als fidels. «Hem de partir d’un concepte del Concili Vaticà II, que és que l’Església som tots». També defensa que les dones han de tenir un paper més actiu. 

Obrir l’Església a la societat

El nou bisbe de Girona argumenta que «és imprescindible» tenir una relació estreta amb les institucions polítiques i socials «perquè podem col·laborar en moltes coses». També afegeix que «l’Església ha d’estar present en el diàleg amb la societat, mai imposant, sempre proposant». 

Gestió dels abusos sexuals

Ha sigut crític amb la gestió de l’Església sobre els casos d’abusos sexuals i sempre ha defensat que és bo que surtin a la llum. «El més fonamental és atendre a les víctimes, perquè això ha pogut malmetre una gran part de la seva vida, i aquest dolor no s’esvaeix amb el temps».

Amant de la lectura i el bàsquet

La lectura i la música clàssica són dues de les seves grans passions. També és seguidor del Joventut i del Nàstic, que espera que pugi a Segona A. Des que va saber que seria bisbe, segueix els resultats del Girona FC. Però reconeix que el bàsquet li agrada més, i espera poder viure en directe algun partit a Fontajau.

Dos anys i vint dies fins a la presa de possessió del bisbe Octavi