Girona, el parc temàtic dels ciclistes

Les bicicletes són per a l’estiu, deia aquell llibre de Fernando Fernán-Gómez. Però a Girona, sembla que han vingut per quedar-se, com aquella taca d’humitat que cada vegada abraça més metres de sostre. Sigui Sant Joan, Fires o Sants Innocents. Perquè el millor de tot és que ni ho saben, ni els importa. Potser, després de tants anys imposant el seu poder al llarg i ample de la ciutat, no m’hauria d’estranyar que una parella de ciclistes calçats amb un mallot de pedigrí pedalegin abraçats pel bell mig del carrer del Carme amb la parsimònia de qui ja ho té tot fet, arrossegant una processó de vehicles amb complex (vulguin o no, s’ho mengen amb llavors d’açaí) de cotxe escombra.

I mentre esperen que aquell model de Ken i Barbie versió ciclista segueixin festejant mentre suen adrenalina, amb la fila de qui es passeja admirant un camp de tulipes sota un barret de palla (perquè no fos cas que els caiguessin els anells si s’endrecen al carril bici), els conductors -ja amb la mosca al nas- no poden evitar sentir, una vegada més, que els han robat la ciutat a punta de pistola. Que entre tots, o més ben dit entre quatre, l’han convertit en un parc temàtic amb sucs de taronja a 5 euros, botigues exclusives que han reemplaçat les de tota la vida sense temps per a fer el dol i restaurants amb noms de freguen el ridícul que embruten racons icònics de la ciutat. Sense parlar dels cartells en anglès escampats dins i fora del Barri Vell, que si no fos pels electorals, encara pensaria que he perdut el nord i m’he despertat a Las Vegas.

Mentrestant els gironins, que al cap i a la fi som els que ens hi quedarem quan algú hi posi un bon raig de paracetamol i la febre ciclista toqui el dos, hem de pagar un preu desorbitat pel lloguer (perquè ja haurem demanat la hipoteca per finançar-nos el cafè amb llet amb missatget al cul de la tassa i el bowl de granola del matí). Ells, però, protegeixen el seu fort. I és que una vintena d’empreses i comerços ciclistes de la ciutat han decidit unir-se i constituir-se en una associació per a explicar a la ciutadania qui hi ha, en realitat, darrere dels negocis de promoció turística ciclista.

El que hi ha és que Girona ha caigut d’un pedestal. Ja podem classificar-nos per la Champions o tenir un dels millors restaurants del món, que l’orgull gironí ja no va d’això. Va de recuperar els nostres carrers i, amb ells, la identitat.

Subscriu-te per seguir llegint