França, governar per a la majoria

Poc abans de la segona volta, alertava des d’aquesta tribuna de la més que possible victòria de l’extrema dreta a França. Afortunadament no ha estat així i una sorprenent activació dels valors republicans -Llibertat, igualtat i fraternitat- han portat que restés com a tercera força, darrere el Nou Front Popular i els macronistes. Ara bé, gairebé una tercera part de l’electorat ha fet a l’extrema dreta, en lloc de la defensa dels privilegis d’ahir, el racisme d’avui.

Ara el perill està en el fet que el macronisme intenti diluir aquesta victòria, que també demana canvis profunds en la forma de governar, per impedir que el NFP pugui arribar a Matignon, la seu del primer ministre, com la tradició republicana demana. De fet, continuar amb la manera de fer fins ara, seria la millor ajuda per l’extrema dreta en eleccions futures. En pròxims dies ho veurem.

La derrota de RN, l’extrema dreta, no pot amagar, com deia, que molt francesos creguin que la solució està en la involució democràtica. Un vell company, de quan militàvem al PSUC, col·laborador del primer alcalde democràtic de Badalona, quan aquesta ciutat catalana votava massivament a l’esquerra, m’ha recomanat el llibre Des electeurs ordinaires, del sociòleg Félicien Faury, publicat a Seuil, 2024.

Aquest llibre estudia el vot a RN a la regió de Provença- Côte d’Azur. No és una regió pobra, ni ho són les persones entrevistades, però majoritàriament voten al partit de Le Pen. Els preocupa perdre el seu benestar actual, fruit d’un abandonament per part de París, on governen les elits, de dretes o d’esquerres, i la degradació dels serveis públics; obsessionats per la inseguretat, més la percebuda que la real, i per la pèrdua de la identitat, el que anomenen la vida tradicional «autènticament francesa».

Ni el mercat, ni el capitalisme salvatge, ni les polítiques liberals són identificats com a causants dels seus mals, ho són els magrebins i els emigrants en general. Aquesta desviació etnicista, que s’estén per tota Europa, es veu agreujada a França pel racisme previ en el seu passat colonial. Ho abona la intensa utilització de la immigració com l’explicació de tots els mals actuals per part de l’extrema dreta política i mediàtica, en la que Vivendi, la principal cadena privada de mitjans de comunicació, hi té un paper fonamental.

És per tot això que impedir que governi el Nou Front Popular, després del desgast del macronisme, seria impedir una darrera oportunitat, perquè les classes mitges del sud i els obrers precaritzats del nord, puguin trobar una nova forma de reconnectar la política amb els problemes que els afecten, des d’una visió diferent de la que han tingut els que fins ara han dirigit el país. Governar per a la majoria de la societat, aquest és el repte. n

Subscriu-te per seguir llegint