Preocupació per l'increment de pneumònies amb alts nivells de resistència als antibiòtics

Un equip del Laboratori de Referència de Pneumococs del Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que depèn del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha publicat una investigació que analitza la situació de la malaltia pneumocòccica invasiva a Espanya entre els anys 2019 i 2023 en població pediàtrica i adulta, ressaltant l’impacte que ha tingut la pandèmia per coronavirus.

El treball, que s’ha publicat a la revista Journal of Infection, demostra que l’ús de mesures no farmacològiques com l’ús de màscares, higiene de mans, confinament, així com el distanciament social van provocar «una disminució important» de casos de malaltia pneumocòccica en els dos primers anys de pandèmia.

Tot i això, després de l’aixecament i flexibilització d’aquestes mesures, la malaltia pneumocòccica ha repuntat i actualment existeixen «nivells fins i tot superiors als que hi havia abans de la pandèmia».

Nou tractament indolor per eliminar les varius en un temps rècord

L’equip responsable del treball està liderat per l’investigador del CNM-ISCIII José Yuste i també hi participen Julio Sempere, Covadonga Pérez-García, Samantha Hita, Aida Úbeda, Erick Joan Vidal, Joaquín Llorente i Mirian Domenech, del Laboratori de Referència de Pnemococs del Institut. A més, hi col·laboren les Àrees de Malalties Respiratòries (CIBERES) i d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) del CIBER-ISCIII, la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, i diverses universitats i hospitals espanyols.

Entre els serotips que més han augmentat, descriu el treball, hi ha el serotip 3, que és un dels relacionats amb una major mortalitat, i que afecta principalment població menor de 5 anys i persones adultes per sobre de 65 anys. També destaca la presència del serotip 4, lligat a infeccions en adults joves. D’altra banda, el serotip 24F en població pediàtrica i el serotip 8 en població adulta segueixen tenint també importància en la incidència de la malaltia.

Si es parla de soques invasives multiresistents, es desgrana que Streptococcus pneumoniae o pneumococ és la principal causa de les pneumònies comunitàries d’etiologia bacteriana, així com de sepsi i meningitis. Aquest estudi liderat des de l’ISCIII confirma l’augment de casos per soques invasives, algunes associades a alts nivells de resistència als antibiòtics, fet que suposa «una important preocupació per a la salut pública».

En aquest sentit, aquest mateix equip investigador ja va assenyalar el 2022, en un estudi publicat a Lancet Microbe, del possible augment de casos per soques resistents al principi de la pandèmia. A més, un altre estudi previ, publicat a Clinical Infectious Diseases amb dades dels anys 2009-2019, havia permès generar un «mapa» de la malaltia pneumocòccica invasiva que també apuntava a un augment de casos.

L’equip liderat pel doctor Yuste conclou que l’ús de les noves vacunes conjugades, amb més espectre de protecció i/o immunogenicitat que les que hi havia anteriorment i que s’han autoritzat recentment a Espanya podrien ajudar a prevenir molts d’aquests casos, incloent-hi nous serotips emergents.

L’investigador de l’ISCIII recorda que, en població adulta, la vacunació davant del pneumococ no és estacional i que, per tant, es pot administrar en qualsevol moment de l’any; a diferència de les vacunes contra la grip, que en modificar-se cada any cal administrar-les de forma anual, la vacuna davant del pneumococ s’administra generalment una sola vegada a la vida.

L’estudi també ha analitzat l’impacte que podrien tenir les noves vacunes conjugades recentment aprovades, així com les que estan en fase de desenvolupament clínic per a la prevenció dels nous serotips emergents apareguts després de la crisi sanitària de la covid-19.

Augment des de fa mesos

Els experts ja feia temps que alertaven de l’augment de la malaltia pneumocòcica. Tot i que «va desaparèixer» temporalment durant la pandèmia degut principalment a les mesures de protecció establertes en el control del coronavirus, un cop es va tornar a la normalitat, van reaparèixer la majoria de virus. 

L’estudi de l’ISCIII també inclou mesures profilàctiques i terapèutiques que podrien ajudar a combatre i reduir l’impacte clínic d’aquestes resistències a antibiòtics. La investigadora de l’equip de Yuste,Miriam Domenech, matisa que «els antibiòtics cefotaxima, administrats de manera parenteral -injecció cutània-, i cefditoren, administrat de forma oral, van ser els que van mostrar menors nivells de resistència antibiòtica en pneumococ fins i tot davant dels esmentats serotips emergents».

Malgrat tot, la clau està en les noves vacunes conjugades, tal com reitera Yuste.