La nova dessaladora de Blanes, aprovada pel Consell de Ministres després de mesos de retard

Les pluges han arribat i el subministrament d'aigua està assegurat a Catalunya durant els pròxims 12 mesos. No obstant això, existeix un ampli consens polític en la necessitat de disposar de les dues futures dessalinitzadores com més aviat millor. Una planta, Tordera II, se situarà a Blanes al costat de l'actual dessalinitzadora. L'altra, a la desembocadura del riu Foix, entre Cunit i Cubelles. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la construcció de les dues infraestructures després de diversos mesos de retard.

Com s'explica que hagin transcorregut tres anys de sequera sense que aquestes dues plantes hagin començat a construir-se? Primer, era el Govern de la Generalitat, liderat per Pere Aragonès, el responsable d'agilitzar els tràmits d'expropiació i licitació per a després començar les obres, un procés que s'estava allargant. No obstant això, durant la primavera de l'any passat, la Moncloa es va oferir per sufragar no només la planta de Blanes, sinó també la de Cunit.

En el BOE del 12 de maig de 2023, en el qual es recollien totes les inversions antisequera que assumiria el Govern, s'incloïa el projecte Tordera II (a Blanes) com una de les actuacions prioritàries que havien d'executar-se de manera "immediata". En aquells dies, els plans passaven per posar la dessalinitzadora de Blanes en funcionament el 2026 o 2027. Arribats a aquest punt, el Departament d'Acció Climàtica va posar les gestions al ralentí i es va començar a discutir com el Govern havia de costejar la infraestructura, fins a arribar a la conclusió que el més adequat era que fos Acuamed, l'empresa pública estatal, qui s'encarregués d'això.

Com es costejaran?

En concret, els 220 milions previstos per a la dessalinitzadora Tordera II sortiran del fons Next Generation en forma de crèdit: és a dir, l'acabaran pagant els ciutadans a través dels impostos. Quan la planta estigui llesta, Acuamed la lliurarà a la subministradora pública autonòmica, ATL (Ens d'Abastament d'Aigua Ter Llobregat). Aquests canvis durant el procés han allargat els terminis: ara, l'any de finalització de les obres previst és 2029, una data que encara podria patir retards.

Mesos enrere, Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica, es va comprometre a agilitzar els tràmits. En aquell moment, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, es va mostrar satisfet i en sintonia amb la ministra. No obstant això, durant les últimes setmanes Mascort va criticar que s'estigui trigant, a la seva opinió, "més del necessari". Finalment, aquest dimarts el Consell de Ministres dona llum verda al projecte per accelerar la licitació i després la construcció, de no aparèixer més retards.

Segons ha pogut saber 'El Periódico', del mateix grup editorial que 'Diari de Girona', durant els últims dies, la Generalitat i el ministeri han intercanviat documents per tancar de manera definitiva el conveni que concretarà els detalls del futur lliurament d'Acuamed a ATL. També la dessalinitzadora del Foix seguirà el mateix procés. En teoria, aquesta infraestructura també està prevista per a 2029.

Mentre aquestes dues dessalinitzadores no es construeixen, el Govern en funcions proposa aixecar una planta flotant al port de Barcelona. El projecte, no obstant això, haurà de tenir el vistiplau del futur Executiu català, ja que les obres no es poden adjudicar per la via d'emergència.