La Generalitat vol posar fi a l’ús fraudulent del lloguer d’habitatge de temporada

A partir del moment que el darrer decret llei aprovat al voltant de la llei d’habitatge es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), els pisos arrendats a estudiants, treballadors que estiguin a la comunitat per un temps determinat o persones que estiguin enmig d’algun tipus de tractament mèdic seran formalment lloguers habituals. Així ho ha acordat aquest dimecres el Govern, en detectar que molts propietaris estaven posant etiqueta de lloguer temporal a aquests habitatges i escapant, així, de les obligacions que la nova llei que regula el mercat del lloguer ha portat amb ella. Però què ha decidit exactament la Generalitat? Com canvia això el panorama?

Quin era el problema?

Són diversos els portals immobiliaris que han publicat els darrers mesos que, arran de l’aprovació de la llei d’habitatge, el lloguer temporal no ha parat de menjar terreny al lloguer d’ús permanent. Idealista, per exemple, parlava la setmana passada d’un increment del 56% d’aquesta modalitat de lloguer. Tot i que el Govern de la Generalitat no dona gaire crèdit a la xifra, sí que diu haver constatat aquest tipus de «fraus» i «picaresques» per eludir determinades obligacions com el límit en els preus o l’obligació d’assumir els propietaris determinades despeses immobiliàries. «Estem posant la bena ràpid, abans que vencin contractes que duren cinc anys i hi hagi més transvasament», justifiquen fonts del departament.

Què ha deciditi el Govern?

El Govern ha aprovat un nou decret llei per fitar aquesta situació. Es tracta d’una mena d’apèndix afegit a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que concreta què és un lloguer de temporada i què no. En fer-ho així, es distingeix entre aquells apartaments que es reserven amb fins de vacances o de lleure (que tenen les seves pròpies normes) i els que lloguen estudiants, treballadors que estan a la comunitat de forma temporal o persones que necessiten allotjament mentre estan en tractament mèdic, per exemple.

Què passarà en aquests casos?

Sempre que aquests habitatges estiguin situats en un municipi considerat zona tensionada, els seus arrendataris tindran les mateixes garanties que qualsevol altre pis o casa que estigui llogat amb vocació de permanència. El que entén el Govern és que, per més que aquests contractes tinguin data de caducitat, el seu arrendament sí que té darrere una voluntat que aquest habitatge es converteixi en la residència habitual dels seus arrendataris.

Què canvia pel propietari?

El propietari haurà d’especificar als contractes l’ús final d’aquest habitatge, haurà d’assumir ell les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte, estarà obligat a indicar si és o no una gran forquilla (és a dir, si és propietari de 5 habitatges o més) i a ser transparent quant al preu que pagaven els llogaters anteriors o a la renda que recomana l’índex de preus de referència.

I el lloguer d’habitacions?

Fonts de la conselleria de Territori admeten que és difícil aturar el frau en aquesta àrea, perquè són habituals els acords sense contracte formal pel mig. En qualsevol cas, aquest decret llei també intenta posar límit a aquest àmbit especificant que el lloguer d’habitacions són, també, ‘lloguer permanent’ i que, com a tal, el preu de totes les unitats que conformen el pis no pot superar el preu que pertoqui per norma. És a dir, que si un immoble no hauria de depassar els 1.000 euros al mes de quota per les seves condicions i situació, i ja hi ha dues habitacions llogades per 400 euros cadascuna, la tercera només es pot arrendar per 200 euros com a molt.

Sancions

Una de les grans novetats d’aquest decret llei és que s’atorga al Govern capacitat sancionadora. Un propietari que llogui un habitatge un 30% més cara del que hauria de fer o que en faci constar un ús fals en el concret, s’enfronta, a partir d’ara, a multes ‘molt greus’ d’entre 90.001 euros i 900.000 euros. Augmentar fraudulentament el preu entre un 10% i un 30% o no indicar al contracte si es tracta d’un lloguer d’oci, habitual o professional, per exemple, serà una infracció greu, sancionable amb entre 9.001 i 90.000 euros de multa. Finalment, no fer constar el preu recomanat del lloguer o l’import de la darrera renda, així com la condició de gran forquilla pot suposar una sanció lleu d’entre 3.000 i 9.000 euros.

Quan entra en vigor el decret?

En el moment en què es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), cosa que passarà aquesta mateixa setmana. El que pot passar és que altres partits activin el mecanisme per tombar el decret, que entraria llavors a la carrera de la convalidació. De tota manera, membres de la conselleria s’han mostrat optimistes: tenint en compte que l’origen de la llei és nacional i està impulsada pel PSOE, confien tant en el suport com en el del PSC.