L’amenaça del canvi climàtic pels municipis de la costa

Les franges litorals son un dels espais més sensibles als efectes del canvi climàtic. El perill natural és un dels factors que configuren el risc, juntament amb la vulnerabilitat de la població i l’exposició del territori. Em vull centrar en el primer dels aspectes, que va explicar magistralment el reconegut climatòleg Javier Martín Vide en una recent Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala, el del perill natural. I és que el nivell del mar està augmentant, per l’escalfament global, a raó de 4 mm/any, valor que s’està registrant a la costa catalana. Aquest augment pot semblar petit, però suposaria 4 centímetres en tan sols una dècada i dos pams en un segle. Un augment que impacta directament, per exemple, en la pèrdua de sorra de les nostres platges i a una major capacitat erosiva del mar durant les tempestes marines. Un embat que també afecta directament, i cada vegada més, als passejos marítims, que tenen -com és el cas de Calonge i Sant Antoni- un indubtable valor ciutadà i turístic. Entenc que ni es pot elevar més el nivell del terra -que tindria un cost econòmic no assumible i un impacte notable en el medi- ni deixar que sigui la dinàmica marina -és a dir, les solucions basades en la natura- la que reguli la franja costanera. Com a ajuntament, no ens correspon trobar aquestes solucions, perquè no en tenim les competències. Malgrat això, el nostre municipi ha hagut de fer front als embats marítims que han engolit la platja, i que ens ha obligat a prendre mesures urgents per a pal·liar la situació. Aquest mateix mes de març, hem hagut de tallar al trànsit un tram del passeig marítim arran del temporal que ha fet desaparèixer la platja i que ha descalçat algunes de les palmeres, al mateix temps que hem hagut d’alertar als vianants del perill d’acostar-se a l’aigua.

Estem en plena avaluació dels danys, però cal deixar constància ben clara que és Costes de l’Estat qui en té les competències i qui ha de prendre decisions, encara que l’ajuntament sempre ha intervingut en moviments de sorra i reparacions, com en les dues llevantades que patim, com a mínim, al llarg de l’any. Fa anys que esperem que l’Estat desencalli un vell projecte per construir nous espigons per assegurar la superfície de la platja i que la sorra no es desplaci fins a desaparèixer literalment i que, fins i tot, pugui malmetre el passeig. Prova d’això és la il·lustració que acompanya aquest article, el projecte de construcció encarregat pel Ministerio para la Transicion Ecològica, amb el corresponent estudi d’impacte ambiental -que data del mes de febrer de 2019- el Proyecto de estabilización de las playas de Sant Antoni de Calonge i d’Es Monestri, TT.MM., Calonge i Palamós. Un projecte que el professor Raúl Medina, enginyer hidràulic de referència del Ministeri, va explicar en sessió informativa pública oberta a Sant Antoni. Es va licitar i aprovar el 2023, però ara es fa urgent la seva execució.

La bona sintonia mostrada pel nou subdelegat del govern espanyol i pel delegat de Costes a Girona, amb els quals m’he reunit fa uns dies, em permet ser optimista perquè el Ministeri assigni la partida econòmica al projecte. La voluntat de l’ajuntament que presideixo és que tot estigui enllestit de cara a l’estiu i, en aquest sentit, ja els he mostrat la nostra disposició a iniciar i finançar les obres d’immediat, per passar comptes més endavant. És la nostra obligació puntual, però sempre amb les llargues posades per trobar una solució estructural definitiva davant de fenòmens derivats del canvi climàtic i amb als quals ens haurem d’enfrontar molt més sovint que fins ara.