«Volem que vegin que el joc va més enllà de les pantalles»

Salvador Dalí deia que «jugant a ser un geni, s’arribava a ser-ho.» Potser és per això que la relació de Figueres amb les joguines ve de lluny. El que és més probable, però, és que la col·lecció particular de Josep Maria Joan i Pilar Casademont, que l’any 1982 va esdevenir en el Museu del Joguet, hagi forjat aquesta relació idíl·lica.

Ara fa 30 anys, la ciutat va decidir que les seves joguines cobressin vida al carrer i va néixer la Festa del Joguet a Figueres. Al llarg que totes aquestes edicions, ha anat agafant rellevància dins el sector del col·leccionisme i actualment aplega expositors de Catalunya, però també d’altres països d’Europa, com França, Holanda, Itàlia i Bèlgica. Els milers de visitants que s’hi han apropat han pogut trobar-se amb relíquies com ara col·leccions de nines Nancy, amb edicions originals de les primeres nines clàssiques, playmobil de tot tipus, slots clàssics i moderns, jocs de cartes antics i contemporanis i un llarguíssim etcètera.

El joc sense pantalles

“Venim per recordar com eren les joguines a la nostra època, però al mateix temps també ens encanta que les nostres criatures es puguin interessar per com eren les Nancy o com jugàvem sense tecnologia», comentaven la Júlia i l’Eduardo, una parella amb dues criatures petites que van assistir a la 30a edició de la Fira, ahir a la Plaça Catalunya de la ciutat. També explicaven que s’havien emocionat amb una espècie de teatre de titelles que havien vist a una col·leccionista: «tot això ens porta a la nostra infància i les nostres criatures tenen la sensació que ja queda molt lluny. Realment fa vint o trenta anys que encara hi jugàvem. Ens agrada que vegin que el joc va més enllà de la tecnologia i les pantalles.»

Un altre tipus de joguines que també tenien el seu paper destacat a la Festa eren les antigues recreacions de vehicles comercials. Hi havia rèpliques pràcticament exactes dels primers vagons de Renfe, recreacions de trens a totes les escales o camions de marques comercials històriques a l’estat espanyol. D’altra banda, els amants dels slots no només van poder trobar milers de cotxes per triar i remenar, sinó també tots els recanvis imaginables, com ara rodes, xassis i pneumàtics.

Entre totes les opcions i els prop de quaranta expositors, molts visitants s’aturaven a parlar amb en Jordi, un col·leccionista que tenia exposades unes nines dels anys 20 del segle passat, la recreació d’un batalló de soldats vinguts directament de la Guerra Civil espanyola i moltes altres joies que conformen la seva col·lecció de la qual, segons diu, n’espera crear el seu propi museu aviat.

En Jordi no era l’únic expositor que acudia a la Festa del Joguet amb la idea de realitzar intercanvis. També era un dels objectius d’en Vicenç, que juntament amb la seva parella ha acudit pràcticament a totes les edicions anteriors realitzades a Figueres. Són dos col·leccionistes que tenen prop de 3.800 recreacions de cotxes clàssics en miniatura a casa. Explica que no poden posar un valor a aquesta col·lecció, però tenen peces de fins a 80 i 90 euros. Ara mateix, la peça estrella és una Limusina japonesa feta després de la Segona Guerra Mundial. «Una recreació molt fidel que, fins i tot, té detalls com poder-li pujar i baixar les finestres de forma real amb una maneta.» Es tracta d’una sèrie limitada amb certificats que pesa al voltant d’uns 5 kilograms. «Aquestes peces, que no es venen per fascicles, costen més de trobar i tenen un preu més elevat.»

Un reclam pel públic francès

Juntament amb la seva parella, col·leccionen només per hobby i venen de Barcelona. Normalment, van a les concentracions de cotxes clàssics, però aquesta cita és ineludible en el seu calendari de fires i concentracions. «La Festa del Joguet, a banda de tenir la solera dels 30 anys, ens aporta molts contactes nous amb gent de fora. Figueres ens obre al públic francès i això suposa que podem realitzar més canvis per seguir millorant la col·lecció i fer nous contactes dins d’aquest món.» n