El malson d’un nen de Fontclara amb autisme i la seva família

«Tot va canviar quan l’Eric va començar 1r d’ESO, a partir d’aquí va començar un malson tant per a ell com per a nosaltres». 

El pas de l’educació primària a la secundària i el canvi de centre va ser el punt d’inflexió per a Eric Orlandi, un nen de Fontclara (Palau-sator) diagnosticat amb trets del trastorn de l’espectre autista (TEA) des dels cinc anys. «Tot i patir el trastorn, anava seguint els cursos amb normalitat; anava a una escola rural i eren molt pocs a classe, d’aquesta manera podia seguir un pla adaptat molt personalitzat», explica la seva mare, Núria Torrent. Fora de l’escola, també jugava a futbol, fet que l’ajudava a millorar les habilitats socials.

Fins que va arribar 6è de primària i tocava prendre una decisió. «Seguint l’assessorament de psicòlegs i orientadors, vam decidir matricular-lo a un institut amb menys capacitat que el que li tocava per zona; pensant que el fet que fos més petit i que tingués menys alumnat l’ajudaria a adaptar-se millor», relata Torrent, que afegeix que al principi realment va ser així. «Tornava content de l’institut però al cap de pocs dies va començar a manifestar nous trets que no havíem vist mai; per exemple va començar a sentir angoixa amb les aglomeracions de gent i tenia pànic a certes situacions com el soroll del timbre de l’institut».

Afegeix que tots aquests sentiments continguts els treia a casa, on mostrava agressivitat, mentre que a classe «no es notava» que estigués patint aquestes angoixes i pors.

De forma paral·lela, Torrent lamenta que el centre de psicologia privat on anava va deixar de fer seguiment al seu fill i van recórrer al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) de referència, on la psiquiatra li va indicar que s’havia de començar a medicar. «Estava més tranquil però constantment l’havíem d’anar a buscar a l’institut perquè s’angoixava». 

Un robatori, el detonant

Fins que va arribar el detonant que ho va empitjorar tot. «A principis de desembre ens van entrar a robar a casa i l’Eric va agafar tanta por que durant un temps va anar a viure amb els seus avis i, com a conseqüència del trasbals, va deixar d’anar a classe», relata Torrrent. Els pares del noi van sol·licitar un professor a domicili i el perfil que van enviar no hi va encaixar. «Va venir un especialista en informàtica i no va anar bé, considero que s’hauria d’haver optat per un altre perfil més format i capacitat en orientació o psicopedagogia; com que hi vam renunciar vam perdre el dret a tenir aquest recurs i no vam rebre cap nou docent fins a les acaballes del curs i, en aquesta ocasió, sí que era una persona amb l’especialitat que tocava».

Per altra banda, lamenta que des del CSMIJ havien de fer-li seguiment a domicili a través d’un grup d’intervencions de crisi «però no complien amb els horaris acordats i venien de forma intermitent, amb el trasbals que li suposava a l’Eric». 

Un nen de Caldes amb autisme que es perdrà mig casal d'estiu

En definitiva, Núria Torrent lamenta que el seu fill va estar molts mesos a casa sense escolaritzar i amb moltes dificultats per sortir. «Ens vam haver de reorganitzar a nivell familiar, a vegades venia amb mi a la feina i encara sort que li va anar bé un centre privat on feia teràpia amb gossos i l’ajut d’una noia que l’empenyia a sortir de casa». Considera que no se la va informar bé, ja que d'entrada podria haver anat a l'institut que li tocava, que disposava de Suport intensiu d'escolarització inclusiva (SIEI). També critica que si a començaments de curs el seu fill no encaixava en aquest centre, no hagués pogut canviar a un altre institut amb SIEI. «Em van dir que no podia fer ús d'aquest recurs amb el curs començat». 

Amb tot, Torrent no té cap crítica contra el centre escolar ni el CSMIJ. «Sé que els professionals han fet tot el que han pogut per al meu fill, el problema són les traves i el dèficit de recursos tant d'Educació com Salut; hi va haver molta espera per tenir un docent qualificat a casa i he trobat a faltar seguiment per part del CSMIJ; amb la psiquiatra ens ha anat bé però falten més psicòlegs i més suport per a les famílies». 

Eric Orlandi començarà el curs vinent a un centre nou i tindrà el recurs SIEI, a més aquest estiu reprendrà el futbol. «Ara mateix està bastant motivat, a més sap que a l'institut coincidirà amb companys de l'equip de futbol, sembla que tot anirà a millor però el sistema ha de canviar, perquè cap altra família passi per aquest malson que hem viscut», conclou

Subscriu-te per seguir llegint