Les oenagés detecten traves per al padró en 37 municipis catalans

A Catalunya hi ha almenys 37 ajuntaments que posen traves perquè les persones més vulnerables puguin empadronar-se, segons l’últim informe de la plataforma d’entitats socials a Catalunya, que es va presentar ahir en roda de premsa i que va comptar amb la participació de la Coordinadora d'ONG Solidàries. que agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Són pobles i ciutats que concentren el 40% de la població catalana, des de Ripoll (Ripollès) fins a Alcarràs (Segrià), passant per Barcelona i Cornellà (Baix Llobregat), en els quals s’han detectat traves, o directament negatives, que afecten les persones en risc d’exclusió social, inclosos nens, i que els impedeixen poder anar a l’escola, al metge o legalitzar la seva situació a Catalunya.

«Cada vegada veiem que hi ha més municipis que ho fan perquè hi ha impunitat total i perquè el discurs de no empadronar certes persones es veu amb bons ulls», lamenta Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres. No és la primera vegada que les entitats socials donen la veu d’alarma sobre les traves en l’empadronament a Catalunya. Fa un any van presentar el mateix informe amb una trentena de ciutats afectades. Però aquest any, després que El Periódico de Catalunya revelés les traves imposades per l’alcaldessa ultradretana de Ripoll, i que la Unió Europea se n’alarmés, les entitats socials a Catalunya han decidit agrupar-se en una plataforma conjunta, Xarxa d’Entitats pel Padró. A les que ja existien, com ECAS, Coordinadora Obrint Fronteres, CONFAV i el Fòrum de Síndics Locals, s’han unit Amnistia Internacional, FEDAIA, La Fede i l’Observatori DESCA.

Els municipis on la Xarxa d'Entitats pel Padró tenen informació que s'estaria vulnerant l'accés al padró són 37.

• Alcanar
• Arbúcies
• Agramunt
• Arenys de Mar
• Badalona
• Balenyà
• Barcelona
• Bellpuig
• Calafell
• Cornellà
• El Masnou
• Figueres
• Igualada
• L'Hospitalet de Llobregat
• Llagostera
• Lleida
• Martorell
• Mataró
• Molins de Rei
• Montcada i Reixac
• Montornès del Vallès
• Olot
• Pineda de Mar
• Premià de Mar
• Reus
• Ripoll
• Sabadell
• Salt
• Santa Coloma de Gramenet
• Santa Coloma de Farners
• Tarragona
• Tàrrega
• Terrassa
• Tortosa
• Tremp
• Vic
• Vilanova i la Geltrú

Treure’n rèdit polític

«Hem detectat set ajuntaments més que l’any passat: això és perquè som més gent que podem detectar més casos, però també perquè veiem que hi ha ajuntaments i polítics locals que treuen rèdit del discurs d’expulsió d’aquestes persones, quan abans això no passava», va insistir també l’advocada de la fundació Ficat, Laia Costa.

L’advocada també va voler deixar clar que la seva llista no és, en absolut, definitiva. Hi falten les dades de la Síndica de Greuges de Catalunya, però, a més, també hi ha molts casos que no acaben sent registrats perquè els afectats no solen denunciar si no estan acompanyats d’una oenagé. «Estem segurs que hi ha molts pobles als quals no hem arribat», insistia Costa. De fet, aquest diari, durant l’elaboració de reportatges sobre el tema, va detectar un mínim de 49 municipis que posen traves al padró.

La llei estatal que regula el padró estableix que totes les persones que resideixen en un municipi han de constar-hi empadronades, independentment del lloc on ho facin. Però cada ajuntament fa una mica el que vol. Per exemple, en 10 municipis, com Barcelona, Calafell i l’Hospitalet de Llobregat, els ajuntaments han trigat més de tres mesos a donar resposta a alguns ciutadans, depassant el termini marcat per la llei.

En una dotzena de ciutats, entre elles Balaguer, Platja d’Aro i Esplugues de Llobregat, existeix el que les entitats anomenen el bucle de serveis socials. «Si no van a serveis socials no els permeten fer el padró, i si no tenen padró no els permeten accedir a serveis socials», exposa Creixell. Això passa amb les persones que no tenen contracte de lloguer ni escriptures de propietat.

De fet, el gran problema sobre el padró rau en aquest col·lectiu de persones. En els que no tenen la capacitat de llogar una casa i encara menys comprar-la. Afecta els que viuen en habitacions sense cap document acreditatiu, al carrer, en barraques, com a ocupes o en naus abandonades. «Independentment de com visquin, han de constar en el registre de ciutadans», va insistir Francesc Mateu, director del Fòrum de Síndics Locals.