Pot ser detingut Carles Puigdemont fora d'Espanya?

Les actuacions amb les quals la Sala Segona del Tribunal Suprem i el jutge de l'alt tribunal Pablo Llarena han acordat no aplicar l'amnistia als condemnats i processats en rebel·lia pel delicte de malversació pel 'procés' mantenen les ordres de detenció que ja estaven vigents. Això suposa que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont serà detingut en el moment que torni a Espanya, encara que pugui continuar movent-se fora del país sense por de ser arrestat, perquè no compta amb cap ordre d'arrest internacional.

El jutge Pablo Llarena va decidir no tornar a reiterar les euroordres amb les quals havia intentat sense èxit que l'expresident català fos posat a disposició de la justícia espanyola, quan el gener de 2023 va adaptar l'ordre de processament a la derogació de la sedició i la reforma legislativa de la malversació, que tampoc va salvar d'aquest delicte als líders del 'procés'.

El magistrat va voler llavors esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciés sobre la consulta que havia elevat sobre les euroordres i, després, al fet que la primera resolució europea fos revisada. Finalment, la imminència de la promulgació de l'amnistia el va portar a desistir de tornar a intentar aconseguir l'arrest de Puigdemont a l'estranger.

Per això, el líder de Junts pot desplaçar-se per França sense cap mena de restricció, fins i tot quan gendarmes francesos li notifiquen a París la seva imputació per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. Es va tractar d'una diligència que no va tenir major transcendència judicial que la de tenir-li per personat en l'últim procediment obert en contra seva en el Tribunal Suprem.

La jutgessa instructora d'aquesta peça, Susana Polo, encara no s'ha pronunciat sobre si aplicarà o no l'amnistia a aquesta causa, en la qual no hi ha cap mesura dictada contra el polític català, ni contra el diputat d'ERC en el Parlament Ruben Wagensberg, als quals s'havia ofert declarar voluntàriament per videoconferència, diligència que es va anul·lar amb la promulgació de l'amnistia. El termini per informar sobre el següent pas a seguir en relació amb la mesura de gràcia ni tan sols ha conclòs encara per a Puigdemont, ja que el seu termini va començar amb el retard amb el qual se li va donar per personat.

Tant al Suprem com a l'Audiència Nacional, on està imputada la secretària general d'ERC, Marta Rovira, la fiscalia ha informat a favor d'aplicar la mesura de gràcia i decretar el sobreseïment lliure i arxivament de la peça oberta per les protestes convocades per la plataforma Tsunami Democràtic contra la sentència del 'procés'. En canvi, les acusacions van demanar que no s'apliqués. L'última paraula la tindrà la magistrada Polo.

Al TC

Encara que la seva decisió es podrà recórrer, com ocorre amb l'últim acte dictat per Llarena. La resolució que descarta aplicar l'amnistia als processats en rebel·lia permet ser recorreguda en reforma davant el mateix magistrat i en apel·lació, davant la Sala penal. A més, les resolucions que adopta el Tribunal Suprem es poden recórrer davant el Tribunal Constitucional si s'aprecia vulneració de drets fonamentals, com és fàcil al·legar en aquest cas.

En qualsevol cas, igual que per revocar una ordre de detenció ha d'haver-hi una resolució d'un jutge en aquest sentit, per a poder arrestar fora d'Espanya a Puigdemont o a qualsevol dels altres dos processats en rebel·lia pel delicte de malversació, Toni Comín i Lluís Puig, el jutge Llarena hauria de dictar una nova ordre de detenció internacional o una nova euroordre en contra seva.

En el cas de Comín, el procediment es complicaria encara més, perquè va resultar elegit eurodiputat en les eleccions del passat 9 de juny, la qual cosa, segons va establir la justícia europea en el cas de l'expresident d'ERC Oriol Junqueras, li suposa immunitat des que va resultar electe, encara que no hagi vingut a Espanya a recollir l'acta d'eurodiputat i la Junta Electoral Central no li consideri tal.