La Plataforma pel Decreixement Turístic detecta 78 pisos turístics il·legals a Girona

La Plataforma pel Decreixement Turístic denuncia que a Girona hi ha un total de 78 pisos turístics il·legals, que ha pogut detectar gràcies a les dades que ofereix la plataforma Inside Airbnb. Són dades de pisos que no disposen de llicència, n'han introduït una de falsa o en tenen una que és d'un municipi diferent. Les xifres d'aquesta pàgina, comparades amb el registre de pisos turístics de la Generalitat, donen com a resultat que a la ciutat hi ha 29 pisos il·legals, en els quals se n'han de sumar 49 que ofereixen habitacions i funcionen com a llar compartida. La plataforma, a més, avisa que aquesta xifra només s'ha comparat amb els pisos que hi ha a Inside Airbnb. Per tant, hi podria haver altres plataformes que ofereixen també pisos turístics il·legals, per la qual cosa, la xifra podria ser més elevada.

Aquestes dades s'han donat a conèixer en una roda de premsa que la plataforma ha convocat aquest matí a la plaça del Vi. Un dels responsables, Pau Casacuberta, ha detallat que «costa entendre com l'administració no ho ha fet abans si qualsevol persona, des de casa i amb un ordinador ho pot fer». En aquest sentit, també ha apuntat que els va «sorprendre» l'anunci que va fer ahir l'Ajuntament de Girona, dient que havia arribat a un acord amb la Generalitat per «perseguir» els habitatges d'ús turístic il·legals. Per altra banda, un altre dels responsables, Jordi Mateu, ha comentat que aquest acord és un «primer pas», però que tot això «no pot quedar aquí i calen actuacions més contundents».

En aquest sentit, Mateu lamenta que fa més d'un mes l'alcalde, Lluc Salellas, va anunciar un pla per combatre la massificació turística, però encara «no en sabem res». De fet, «ha quedat reduït a un parell de mesures»: la que es va anunciar ahir de «perseguir» els habitatges d'ús turístic il·legals, i la de limitar la circulació amb bicicleta per determinats punts del Barri Vell. D'aquesta, Mateu ha assenyalat que «és una petita operació de maquillatge i que no reduirà el malestar social arran de la massificació turística i podria criminalitzar la mobilitat sostenible, que nosaltres defensem».

Girona vol detectar i perseguir els habitatges d'ús turístic il·legals

Increment dels lloguers de temporada

Al mateix temps, també s'han mostrat preocupats per l'increment dels lloguers de temporada. Amb aquests, els propietaris no necessiten cap llicència turística i poden encadenar contractes que es rescindeixen quan el turista abandona la ciutat. En principi, els lloguers de temporada han de tenir una durada, com a mínim, d'un mes (31 dies), i es destinen a «estudiants o investigadors i quan han de fer una estada curta a la ciutat».

Tanmateix, han detectat un «ús fraudulent», ja que hi ha contractes de lloguer que es resideixen dependent de l'estada que faci el visitant a la ciutat (per exemple, quatre dies), i després se'n torna a fer un altre pel següent visitant. En tot cas, la plataforma no ha especificat xifres d'aquest cas, però sí que ha alertat que «és una modalitat que cada vegada va a més i l'administració hauria d'intervenir».

En paral·lel, també preocupa la presència d'«expats», un col·lectiu de persones estrangeres que treballen des de Girona pel seu poder d'origen «amb un poder adquisitiu molt elevat i que fan pujar els lloguers i el preu de l'habitatge, però que no paguen impostos i el paguen al seu país d'origen». La plataforma, així, demana un «cens per controlar-los», ja que un estudi quantificava que a Barcelona n'hi havia uns 100.000 i, pel que veuen a Girona, la «xifra seria semblant» percentualment. És a dir, seguint aquesta regla, a Girona n'hi hauria uns 6.000.

Manifestació de dissabte

«Volem que es posin límits al turisme», ha dit Jordi Mateu. Per això, han convocat per aquest dissabte (18 hores) una manifestació a Girona que començarà a la plaça del Vi i acabarà a la plaça de la Independència, on es llegirà un manifest. En aquest, l'han signat unes 500 persones i s'hi han adherit una seixantena d'entitats de la ciutat i de les comarques gironines. «Reivindicarem aquesta ciutat per les persones, ciutat de barris, de comerços locals i de proximitat i no pel turisme que desmantella tot el teixit associatiu i les dinàmiques culturals a la ciutat», ha afirmat Mateu.