El professorat es planta: «eliminar Filosofia a l’ESO és una tragèdia»

«Em dic Merlí i vull que la filosofia us faci trempar». Amb aquesta declaració d'intencions, TV3 descobria l’any 2015 una mina d’or que, per efecte dominó, va disparar l'interès per la filosofia entre els joves. I és que l'efecte Merlí es va traduir automàticament en matriculacions a les principals facultats de filosofia de Catalunya.

Ara, però, el departament d’Educació amenaça de fer desaparèixer l’assignatura. Així ho ha fet palès en l’esborrany del nou currículum, que preveu l’eliminació de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO. La proposta, que ja ha arribat a mans dels centres educatius, no ha agradat gens al professorat. I és que a més de suprimir l’optativa, l’esborrany també planteja una davallada d’hores d’educació en valors ètics i cívics, que s’imparteix de 1r a 4t d’ESO. El professor de Filosofia a l’institut Salvador Sunyer de Salt, Àlex Agustí, va assenyalar ahir que és «un total despropòsit que l’assignatura es redueixi a la mínima expressió» i va qualificar de «tragèdia» la proposta del departament d’Educació. En aquesta mateixa línia també es va posicionar el professor de l’institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, Màrius Sirvent, que va titllar la decisió del departament d’Educació d’«indignant». Tot i això, però, no els va estranyar. «Com sempre, hi ha un atac a les humanitats», van denunciar.

I és que segons la proposta del departament d’Educació, l’ensenyament filosòfic perdrà tot el múscul a l’ESO. «Els alumnes no sentiran a parlar de cap tipus d’ensenyament normatiu i ètic. No parlaran de la possibilitat d’un món millor ni dels grans reptes que se’ns plantegen, des de l’ecologia a la convivència», va sentenciar Sirvent, a partir d’on va afegir que «els joves quedaran a mercè del que puguin escoltar a casa, perquè a l’escola gairebé no s’abordarà». La principal amenaça, segons va apuntar el director del departament de Filosofia de la Universitat de Girona, el Dr. David Pineda, és que la nova formada d’estudiants «no desenvolupin la capacitat de discernir». I és que en un context en què «estem envoltats de fake news i sotmesos a discursos molt demagògics, la filosofia té una enorme capacitat formativa per a ajudar a pensar, argumentar i a ser crític amb les informacions que rebem». Amb tot, va assenyalar que «no és tant el coneixement concret sinó les capacitats que s’adquireixen estudiant la matèria».

La sensació, va subratllar Pineda, és que «gairebé a cada reforma de secundària, la filosofia hi perd pes», una estratègia que va titllar de «preocupant» ja que estan convençuts que és una matèria «molt important» perquè «contribueix a que les persones que estan en formació tinguin el cap ben moblat». En aquesta línia, Àlex Agustí va sentenciar que «no promocionar la filosofia és no promocionar la reflexió».

De moment, va apuntar Agustí, l’assignatura «es mantindrà a Batxillerat». Amb això, però, va assenyalar que el departament d’Educació està fent de la filosofia «un saber elitista quan sempre ha estat al costat del poble, ja que només els que vulguin anar a la universitat podran tenir coneixements filosòfics». Amb tot, va sentenciar que «la filosofia ha d’estar present en tots els substrats de la societat». Per extensió, l’eliminació de l’assignatura també tindria impacte directe en la demanda universitària. «Si es va reduint la presència de la filosofia els estudiants la coneixeran menys, i això pot fer que s’aprimin les matriculacions als graus de Filosofia», va assenyalar el Dr. David Pineda.

La incògnita del professorat

Aquesta és una de les derivades que més preocupa al sindicat USTEC-STES. La seva portaveu territorial, Glòria Polls, va assenyalar que reduir hores vol dir, inevitablement, «reduir personal». En aquest sentit, el professor Àlex Agustí va remarcar que el que perilla són els substituts i els interins. «Els que tenen plaça fixa hauran d’impartir altres matèries o ocupar càrrecs de gestió, però en el cas dels substituts i els interins hi ha desconfiança, perquè històricament, quan la filosofia ha perdut hores, l’accés de futures generacions ha quedat perjudicat». Amb tot, va retreure que «mai estàs tranquil si ets professor de Filosofia, estem acostumats al rebuig».

Per a reclamar al departament d’Educació que rectifiqui, el professor gironí Àlex Agustí ha impulsat una campanya de recollida de signatures a través de les xarxes socials. «Vaig iniciar la campanya a través d'una plataforma de divulgació filosòfica que gestiono, que ara malauradament s’ha transformat en una eina per a mantenir viva la filosofia», va explicar Agustí. Ara, ja suma més de 3.100 signatures, que faran arribar al departament d'Educació. A través de les firmes, que els serviran per a avalar el suport social, l'objectiu és reunir-se amb la conselleria per a explicar-los en primera persona el seu posicionament.

Fonts del departament d'Educació van avançar ahir que «el conseller està obert a escoltar tothom» i van defensar que es tracta «només d’un esborrany», que encara «no està tancat». De fet, van recordar que és la primera vegada que s’envia als centres educatius «perquè hi puguin fer les seves aportacions».