De les aules als carrers: «se’ns ha acabat la paciència»

«No volem més vacances, volem més recursos». Aquesta és la sentència que lluïa ahir una de les pancartes de protesta, que resistia sota la pluja en la que va ser la primera jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Més enllà de l'avançament del calendari escolar i l'esborrany del nou currículum, que «han estat la gota que ha fet vessar el got», 4.000 docents arribats des de diversos punts de les comarques gironines van inundar ahir els carrers de Girona per a dir «prou».

Però la bateria de reivindicacions anava més enllà. Destinar el 6% del PIB a l’educació. Restablir l'horari lectiu anterior a les retallades. Reduir les ràtios estructurals. Convertir els terços de jornada en mitges. Incrementar el personal d'atenció directa a l'alumnat. Retirar el Decret de Plantilles. Formació Professional pública i de qualitat. Estabilitzar el personal interí. Una negociació real. I la més aclamada: la dimissió del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Entre xiulets i càntics, aquesta era la proclama més popular. «Veient l’èxit aclaparador de la convocatòria, el conseller hauria de presentar la seva dimissió aquesta mateixa tarda, del contrari, el president de la Generalitat l’hauria de cessar», va sentenciar Edgar Ribot, professor de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori. «Si no presenta la seva dimissió és que no té vergonya, ha demostrat que no és un actor vàlid perquè és incapaç de dialogar», va denunciar, a partir d’on va afegir que «és impossible que pugui treballar amb docents que han de desenvolupar el seu projecte si els té tots en contra».

Manifestació del professorat en contra del Departament d'Educació a Girona

Veure Galeria

Tot i que la reivindicació es guarnia d'aires festius, la comunitat educativa es mostrava escèptica. «Tant de bo ens escolti, nosaltres hem fet el que havíem de fer, sortir al carrer perquè vegi que no ens quedem amb els braços plegats», va assenyalar Anabel Àvila, vinguda expressament des de Roses. Una esperança que també compartia Vanessa Rivas, que des de Sils havia decidit sumar-se a la reivindicació amb les seves companyes. «Tenim l’esperança que ens escolti i que rectifiqui», va confessar. Del contrari, va sentenciar Judith Sancho, de l’escola Salvador Espriu de Vidreres, «ens estarà donant encara més la raó».

En un clam conjunt entre els sindicats impulsors de la convocatòria, USTEC-STEs, CCOO, UGT, La Intersindical, Professors de Secundària, CGT i USOC, van alertar al Departament d'Educació que la paciència se’ls ha «acabat» després de «dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d'aquesta administració». La mobilització era, degut a «l’evident manca absoluta de voluntat negociadora», l’única alternativa que els quedava per a «fer pressió» i aconseguir «revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals». Amb tot, van denunciar l’actitud «autoritària» del Departament d’Educació, que «ha tancat la porta al diàleg amb els que estem trepitjant les aules», va sentenciar la portaveu del sindicat USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls.

La convocatòria va tenir un seguiment del 31,8% als centres públics de la demarcació de Girona i un 5,4% als equipaments concertats. En centres com l’institut Jaume Vicens Vives de Girona, però, els va costar trobar professors per a cobrir els serveis mínims. «Hem trampejat la situació com hem pogut perquè el 88% del professorat s’ha sumat a la vaga», va assenyalar l’adjunt al cap d’Estudis, Gemma Ballarín.

La manifestació va sortir des de tres punts de Girona. Una columna, la més nombrosa, va arrencar des del pavelló de Fontajau, la segona va sortir des de l’estació de tren i la tercera, des de la zona industrial del sud de la ciutat.