Educació farà exàmens orals de català i castellà a 6è de Primària i 4t d’ESO

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va explicar ahir al Parlament de Catalunya que el Departament preveu que es facin exàmens orals de català i castellà a 6è de primària i 4t d’ESO en el marc de les proves de competències bàsiques. Segons Cambray, aquesta seria una de les maneres de garantir que tots els alumnes tenen el nivell necessari i complet de cada llengua. Ho va dir com a reforç de la seva estratègia per garantir un ple coneixement dels dos idiomes cooficials i no establir percentatges de cada llengua, sinó que cada centre adapti el seu projecte lingüístic i pedagògic a la seva pròpia realitat. Per això, va defensar la manera com el Departament d’Educació vol «blindar jurídicament» els centres davant de les sentències que imposen el 25% de castellà a les aules.

En una llarga compareixença a la comissió d’Educació del Parlament, Cambray va defensar les seves polítiques adreçades a reduir la segregació escolar, reduir les ràtios d’alumnes per aula, incrementar l’ús i coneixement del català, eliminar la segregació per sexes a les escoles concertades i fer gratuïta el segon curs d’educació infantil als centres públics. Davant algunes crítiques de l’oposició, Cambray va assegurar que tots els canvis s’han fet amb diàleg amb els docents, exceptuant parcialment l’avançament del calendari.

D’altra banda, el conseller va criticar l’actitud dels sindicats educatius dels últims dies, en no voler-se asseure a la mesa de negociació després de fracassar la mediació del Departament de Treball per aturar la vaga de cinc dies de les últimes dues setmanes. A més, va recordar que Educació ha fet tres propostes per arribar a acords, i els sindicats les han rebutjat totes, però no han fet cap contraproposta, va dir. Així, ha refermat que de les 14 exigències sindicals, set ja estan en marxa o es posaran en marxa el curs que ve, tres estan calendaritzades pels propers cursos i les altres quatre són decisions pedagògiques del Departament o no tenen calendari per falta de diners.

Una d’aquestes propostes pedagògiques i que no afecten els drets laborals, va dir, és l’avançament del curs escolar. Segons ell, beneficia els alumnes i les famílies, i els docents no faran més hores. A més, aquest calendari s’assimila al de la resta de l’Estat i d’Europa i afavoreix els alumnes més vulnerables perquè no caldrà que les famílies busquin activitats de pagament durant els primers dies de setembre. Igualment, va afirmar que tant centres públics com concertats tindran els mateixos horaris que fins ara tenien a l’octubre, i va recordar que la majoria de centres públics ja fan jornada concentrada durant el juny.

El pròxim curs començarà abans: el 5 de setembre per a infantil i primària i el 7 per a l'ESO, batxillerat i FP

Una altra mesura que afavoreix les famílies, va sentenciar, és la gratuïtat del segon curs d’Educació Infantil als centres públics. Amb tot, va explicar que la intenció és ampliar-ho a la resta de cursos d’aquesta etapa no obligatòria, però de moment es va mostrar satisfet de l’acord amb els ajuntaments i els centres privats, que també podran reduir quotes gràcies a majors subvencions del Departament.

Sobre l’FP, va assenyalar que la matriculació i l’oferta de places es farà «millor» que aquest curs, quan hi va haver menys oferta que demanda. Així, es garantirà que tots els alumnes procedents de 4t d’ESO tinguin una plaça garantida a l’àmbit de formació que triïn sempre que hi hagi una sortida laboral clara i ràpida.

L’oposició li va retreure una suposada falta de diàleg amb la comunitat educativa i li va demanar que reflexioni sobre el fet que en època de reversió de les retallades s’hagin unit tots els sindicats en manifestacions i vagues que feia anys que no es veien. També li van reclamar més recursos per a fer gratuïta tota l’etapa de 0 a 3 anys, més places d’FP i abaixar encara més les ràtios d’alumnes per classe. Sobre l’avançament de calendari, el PSC li va demanar que l’ajorni almenys un curs, cosa que Cambray va refusar.