Gironins denuncien situacions de racisme institucional: «No et lloguen un pis on vols, sinó on creuen que et pertoca»

Aliou Diallo, que va arribar a Salt a finals del 2009 procedent de la República de Guinea, lamenta que el racisme institucional «és el pa de cada dia»: «Es reprodueixen dinàmiques racialitzadores perquè hi ha una falta clara d’introducció de la perspectiva antiracista en les polítiques públiques». 

Al carrer, el racisme institucional és «constant». A ulls de la policia, amb «controls rutinaris al transport públic pel teu color de pell, i vés per on a mi gairebé sempre em toca», assegura Diallo. Quan els respon en català «sovint canvien les formes, però mai el fons». També posa el focus en el racisme immobiliari, que «fa que moltes persones migrades no puguin aconseguir un habitatge al barri on vulguin, sinó on les immobiliàries volen que es quedin» i lamenta que «les agències no et lloguen un pis on vols, sinó on creuen que et pertoca». En aquest sentit, assenyala que «si aspires a un pis que consideren que pel teu perfil ètnic o cultural no et pertoca, directament no te’l lloguen, no t’ho diuen a la cara però et posposen la visita fins que un dia t’anuncien que ja tenen el pis reservat». Una situació que ha patit en la seva pròpia pell, i que titlla «gairebé de tortura» perquè «juguen amb la teva il·lusió».

Dos móns en deu metres

També apunta a la segregació escolar: «A Salt, en deu metres de distància, hi ha l’escola La Farga, on el 99% dels alumnes són immigrants o fills d’immigrants, i el Col·legi Pompeu Fabra, on passa exactament el contrari, i això ja és molt revelador». En aquest sentit, Diallo lamenta que «si on els infants passen més temps no socialitzen amb l’altra part de la realitat, no els donem l’oportunitat de conèixer-la, això sempre serà un terreny abonat per discursos populistes i d’extrema dreta». Tot i que ell va anar a la universitat (va estudiar un doble grau en Dret i Ciències Polítiques a la UdG), va haver de sentir com alguns companys li qüestionaven que hagués arribat fins allà: «Són preguntes que no faries a una persona blanca, com ‘tu has nascut aquí?’, com si néixer a Catalunya fos garantia d’un currículum vital i acadèmic». Tot i això, alerta que a l’ESO i a Batxllerat «alguns professors creuen que les persones racialitzades no estan preparades per a anar a la universitat, que seria millor que estudiessin un cicle formatiu o directament que es quedessin a casa, reproduint biaixos masclistes i racistes». 

També sent com bull el racisme quan puja a l’autobús: «En voler comprar el bitllet et canvien directament d’idioma, donen per fet que no seràs capaç de comunicar-te en català», lamenta.

Reconèixer el racisme

La solució per a acabar amb aquesta «violència diària», que fa que «sempre visquis en alerta», passa, d’una banda, per «trobar espais de convivència entre les dues realitats, perquè sinó tot el que sabem dels altres és només el que sentim». A més, assegura que «hem de superar el paradigma intercultural, com fer un àpat amb menjars del món, que es queda només amb la part folklòrica, i reconèixer que el sistema reprodueix biaixos racistes, i posar-nos a treballar en la planificació de polítiques públiques».

«Vas amb por»

Per la seva banda, l’activista social empordanès i president de l’Associació Azahara, Mohamed El Amrani, lamenta que «és innecessari i injust que, quan agafes el tren a l’estació de Figueres per a anar a treballar a Barcelona, vagis amb por perquè saps que la policia et pararà i et demanarà la documentació», i lamenta que «és molt descarat».

Amb tot, assegura que «el racisme institucional no es pot normalitzar perquè acaba generant rebuig, volem generar sentiment de pertinença però amb aquests problemes quotidians s’aconsegueix l’efecte contrari, es victimitza a un col·lectiu pel seu color de pell, ens recorden constantment que no som d’aquí, i això no és útil». I en molts casos, sosté, «les institucions aixequen el primer mur entre la ciutadania de primera i la de segona»: «Et tracten molt diferent si ets una persona migrada o no, al SOC, a l’INEM, a l’ajuntament per a empadronar-te, als serveis socials, i el més trist és que són qüestions que la població migrada ja té normalitzades». 

Tot i això, té clar que «no s’ha de generar polarització, sinó ser conscients del problema, de que això genera exclusió, i treballar per unes institucions que reforcin el seu component democràtic i de servei públic». A més, fa una crida a que les institucions «siguin un reflex de la societat», on hi treballin persones migrades.

Subscriu-te per seguir llegint