«Quan et diuen que el teu fill és autista et quedes en xoc, la paraula fa molta por»

Als pares del gironí Pau Brunet, el diagnòstic de l’autisme els va arribar en ple confinament per la covid-19. A casa havien vist que alguna cosa no acabava de funcionar, però les senyals els van passar per alt. «Era el nostre primer fill, veiem que li costava molt dormir, que no volia jugar amb els altres nens o que a vegades no et mirava els ulls i feia moviments involuntaris, però no sabíem si allò era normal o no ho era», recorda el seu pare, Fèlix Brunet. Després de fer-li proves, alertats per l’escola, van rebre el diagnòstic: el seu fill de sis anys era autista.

Aquelles paraules els van fer un nus a la gola. «Quan et donen el diagnòstic et quedes en xoc, és una paraula que al principi fa molta por, sobretot pel gran desconeixement que hi ha», assegura Brunet, que afegeix que «allà comença un procés de dol». Abans, però, van voler demanar una segona opinió: «Et negues a acceptar-ho, penses que el metge s’haurà equivocat, però el resultat torna a ser el mateix», relata. «Al principi ens vam espantar molt, després va venir la ràbia i la culpa, et trenques el cap pensant què has fet malament, si és culpa teva que li estigui passant això». Un any després, van aconseguir acceptar-ho. «Un cop ho acceptes comences a buscar solucions, et poses a treballar, perquè has d’aprendre moltes coses per poder donar les màximes eines possibles al teu fill», assegura. Quan van haver fet el procés de dol, li van explicar: «Ell ja notava que era diferent als altres nens, sovint ens preguntava per què a ell no li agradava el futbol o no entenia les bromes dels seus amics, i aquell diagnòstic va ser una manera de poder donar resposta a la seva inquietud».

Tot l’aprenentatge ha estat autodidacta. «A la Seguretat Social et donen et diagnòstic i t’envien cap a casa, no et proporcionen cap guia, cap informació de com ajudar-lo, et diuen que et documentis tu i que tornis al cap de dos mesos per fer una visita de control amb el psicòleg i el psiquiatra», lamenta Brunet. Tampoc els hi entrava res, tot havia de ser pagant «A la pública t’ofereixen teràpia fins als sis anys però, com que ja els tenia, ens vam haver d’espavilar i fer-ho tot pagant», critica Brunet. Ara, paguen 500 euros mensuals només de teràpia (tant a nivell cognitiu, per treballar la socialització i entendre les emocions, i d’integració sensorial, motricitat i equilibri). «Tenen el sentit del tacte, el gust, l’olfacte i l’oïda molt alterats, o molt més desenvolupats o molt menys, i amb la teràpia aprenen a regular-se», explica Brunet.

Ara, amb només deu anys, Pau Brunet s’ha convertit en un influencer de l’autisme. I és que a través de TikTok (on ja acumula gairebé mig milió de seguidors d’arreu del món al seu compte @paupautista) s’ha convertit en tot un fenomen narrant el seu dia a dia per frenar el desconeixement i trencar tabús. A més, també mostra les eines i els gadgets que li fan la vida més fàcil, des del seu gos de teràpia fins a uns auriculars que l’aïllen del soroll, passant per la manta de deu quilos amb la que dorm cada nit o els jocs sensorials que l’ajuden a relaxar-se.

Cada dia reben més de 3.000 missatges de persones d’arreu del món, des de Xile a l’Aràbia Saudita, passant pel Canadà, Israel, Japó i Corea, que aplaudeixen la iniciativa. Els vídeos també han permès que moltes persones se sentin identificades amb el seu comportament i s’animin a fer el pas. «Ha servit per detectar altres casos», sosté Brunet.

Ara, pare i fill han començat a fer xerrades motivacionals per a famílies que acaben de rebre el diagnòstic. Al setembre viatjaran al Canadà per impartir una ponència. «El que era una notícia dura s’ha convertit en una oportunitat per trencar prejudicis i explicar al món què és l’autisme», assenyala Fèlix Brunet.

Patis inclusius creats a Girona que s’exporten a mig món

Subscriu-te per seguir llegint