Abordar el canvi climàtic i l’ús de la tecnologia des de l’ètica

Com afecta a la salut, l’educació, els fluxos migratoris i l’accés a l’habitatge el canvi climàtic i la intel·ligència artificial. Aquests van ser els dos eixos que van centrar ahir la sessió oberta al públic del Consell de Girona del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. És per això que l’acte es va estructurar en dues ponències a càrrec de dos experts en la matèria.

El primer va ser el doctor Josep Calbó, expert en medi ambient, membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya i president del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Calbó va recordar que «el clima sempre ha canviat i canviarà» però el que ara és preocupant és que està evolucionant «molt de pressa» i la causa no és un fenomen natural, sinó l’ésser humà. Va afegir que els principals damnificats d’aquest canvi són les persones més vulnerables i, en general, impacta en diversos àmbits socials i de forma molt àmplia.

Una de les principals conseqüències d’aquest fenomen és que està causant moviments migratoris, tot i que en el món actual és més difícil que es produeixin, «ja que cada vegada hi ha més població i hi ha més fronteres, per això costa més moure’s». Seguidament, els efectes sobre la salut van en augment amb l’aparició de noves malalties a més de l’impacte de les onades de calor. En el camp de l’habitatge s’estan adaptant els edificis a les noves condicions amb el perill de la destrucció de propietats en zones inundables. Finalment, aquesta adaptació també es trasllada a l’educació, on s’estan canviant les dinàmiques horàries i de formació.

Una desena d’experts busquen solucions des de Girona als reptes del Mediterrani

Disrupció tecnològica

A continuació va ser el torn del filòsof i catedràtic d’Ètica a la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba. En el seu cas, va parlar de l’impacte de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial sobre els mateixos àmbits.

Torralba va posar de manifest que «vivim en una disrupció tecnològica» en diferents camps i això planteja debats ètics; «sorgeixen noves preguntes que ja no poden respondre els antics clàssics». D’entrada, considera que la societat afronta aquesta evidència adoptant dues postures, els que se’n mostren defensors i els que hi estan en contra, fins a tal punt de ser «tecnofòbics». Totes dues postures tenen pros i contres. «És cert que la tecnologia ha millorat la qualitat de les persones però també genera dependència i addicció, a més d’aïllament social».

Pel que fa a la intel·ligència artificial, s’escala un pas més. «Les màquines poden decidir per elles mateixes, és cert, però ho fan en base a uns algoritmes que algú ha introduït a partir d’uns criteris concrets; per tant cal tenir molt clar que les màquines no pensen, sinó que calculen; i tampoc cuiden persones, tot i que les estan substituint en moltes feines».

Torralba lamenta que hi ha un buit legal i que cal plantejar criteris ètics per regular la IA d’una forma transparent, a més de global. «Tal com passa amb les accions contra el canvi climàtic, si només fem els deures a Europa no serà suficient, perquè som una part esquifida del món que s’està envellint», conclou el filòsof.

Subscriu-te per seguir llegint