«Cada cop costa més discernir entre la realitat i la ficció per la IA»
Membres del Consell del Mediterrani de Girona debaten sobre els perills del canvi climàtic i l’ús de les noves tecnologies en les persones
Membres del Consell del Mediterrani de Girona en el debat posterior. / Marc Martí Font
Després de les ponències de Calbó i Torralba, els membres del Consell del Mediterrani de Girona van intervenir sobre alguns dels aspectes tractats vinculats al canvi climàtic i la IA, sobretot des de la vessant de la seva especialitat i, a partir d’aquí, es va obrir un debat entre ells i els ponents, moderat pel president del grup Banijay Iberia, exsecretari general de Televisió Espanyola (TVE) i exdirector de Diari de Girona, Jordi Bosch.
El coordinador de l’àmbit social de San Juan de Dios España, Salvador Maneu, va lamentar la manca de cogovernança entre diferents països per tal d’arribar a consensos i que «l’única solució que queda és adaptar-se, amb el perill que no hi hagi millores en la transmissió generacional.
Per la seva banda, Mireia López, membre de la Fundació Eufofirms, va plantejar que la societat també tingui el dret de no formar part dels algoritmes que determinen la IA. «No es tracta de no patir la bretxa digital, potser és que realment volem patir-la», va exposar.
Seguidament, el director de la Fundació Autisme Mas Casadevall, Pep Mendoza, va lamentar que «la IA no permet treballar les emocions com s’hauria de fer, coixeja en la intel·ligència social i avança de forma massa ràpida».
Centrant-se més en el canvi climàtic, el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó, va advertir de la necessitat d’unir les ciències socials i les ciències naturals per combatre’n els efectes. Pel que fa a la IA, va manifestar que «cada cop costa més discernir entre la realitat i la ficció», tot i que confia en la capacitat de decisió de l’ésser humà.
En la mateixa línia, la directora de l’escola Les Alzines de Girona, Esther Latre va compartir aquestes mateixes pors i va afegir que els educadors tenen una «responsabilitat molt gran» a l’hora de gestionar aquests àmbits; «cal que es faci una reflexió en veu alta i que anem tots a l’una».
El director de la Fira Mediterrània, Jordi Fosas, va apuntar que la diferència cultural en la societat és un dels punts de conflicte actualment i va concretar que es tenen molts clars els drets socials, sanitaris i educatius però «falta la quarta porta, que és la cultura».
Per altra banda, la directora dels Serveis Territorials d’Economia i Hisenda a Girona i exdirectora d’institut, Raquel Robert; va reiterar que els canvis es produeixen de forma tan ràpida que «no hi ha temps per reflexionar» i va fer incís a la importància de treballar l’equitat.
El metge i exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Joan San, va fer incís en el «dubte» com a base de l’aprenentatge humà. «És el que defineix l'intel·lecte humà i això mai ho aconseguirà una màquina».
Finalment, el responsable de Frater, Joan Vicenç Cordonet, va fer incís en les problemàtiques per trobar habitatge i en la manca de recursos per a persones amb discapacitat. «En el meu cas, que vaig amb cadira de rodes, quines oportunitats hi haurà per trobar habitatge?»
Els experts plantegen una organització que reflexioni sobre l’ètica
Aquestes temàtiques ja havien estat prèviament tractades al Consell «Igualtat d’oportunitats per a totes les persones» que s’ha debatut a Girona. Les principals conclusions del grup de treball es presentaran al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani que el grup Prensa Ibérica, editor de Diari de Girona, celebrarà els dies 26 i 27 de juny a València en col·laboració amb la Fundació La Caixa. També hi participaran consells d’altres punts del territori que han treballat altres temàtiques entorn al Mediterrani amb l’objectiu d’aportar solucions al govern central i als governs autonòmics corresponents. Algunes de les conclusions que aportarà el consell gironí i que ahir es van posar sobre la taula en el moment del debat final van ser el plantejament d’una organització que reflexioni sobre «allà on volem anar» des del camp de l’ètica, tal com va exposar la directora dels Serveis Territorials d’Economia i Hisenda a Girona i exdirectora d’institut, Raquel Robert. Diversos ponents van coincidir en el fet que s’està anant massa depressa en l’evolució del canvi limàtic i la revolució tecnològica i, a més, tambe plantegen que hi hagi una regulació. El consell, centrat en les persones, es va crear amb l’objectiu de detectar els problemes que hi ha al voltant d’aquesta temàtica, fer-ne una diagnosi, debatre-ho i aportar solucions. L’òrgan està presidit pel director de Diari de Girona, Josep Callol; amb el director del Centre Fundació La Caixa Manel Rullo com a comissari i la doctora en Ciències Humanes i de la Cultura per la Universitat de Girona, Lada Servitja, com a relatora.
Subscriu-te per seguir llegint
- Aquest cognom català està a punt d'extingir-se: només el tenen 34 persones
- Vídeo | Atracament a punta de pistola en un supermercat de Girona
- Incendi en un local de Girona
- Compte: no facis servir mai aquestes paraules en el concepte d'un Bizum
- Els millors plans pel cap de setmana a les comarques gironines
- Agredeix la parella al passeig de Platja d'Aro, uns ciutadans el retenen i acaba detingut
- Si tens algun d'aquests cognoms descendeixes dels gitanos
- Necrològiques del 6 de juliol de 2024
