Pediatres demanen regular les begudes energètiques en els menors

L’Enquesta sobre l’ús de Drogues a l’Ensenyament Secundari (Estudes) del 2023, que cada dos anys fa el Ministeri de Sanitat dins del Pla Nacional sobre Drogues, posa en evidència que els adolescents s’inicien en pràctiques de risc com la barreja d’alcohol i begudes energètiques cada vegada més aviat.

De fet, l’informe conclou que prop de la meitat dels joves de 14 a 18 anys (47,7%) han pres begudes d’aquest tipus en els darrers 30 dies i la prevalença és més gran entre els nois que entre les noies. Pel que fa a barrejar begudes energètiques amb alcohol, s’observa que el 19,5% dels estudiants de 14 a 18 anys ha fet aquest consum en els darrers 30 dies.

L’increment d’aquest tipus de begudes està preocupant especialment els pediatres, tal com s’ha posat de manifest recentment en la reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria al Palau de Congressos de Girona. Un dels tallers, impartit pel pediatre de l’àrea bàsica de salut de Sant Feliu de Guíxols, Carlos Casabona, va posar de manifest el perill que aquestes substàncies suposen per a la salut dels més joves i la necessitat que hi hagi una regulació. Entre altres aspectes, va alertar que són el grup d’edat que consumeix més les begudes energètiques, fet que «dificulta encara més l’autoregulació per part de les empreses», afirma.

També va recordar que fa uns quinze anys que aquestes begudes estimulants estan causant problemes de salut als seus consumidors, no només nens i adolescents, i que hi ha evidència científica creixent. Per altra banda, una altra de les dificultats a què s’exposa el Govern per limitar-ne el consum, tal com va passar amb el tabac, és que al darrere hi ha «grans lobbies».

Una de les grans crítiques de Casabona respecte a aquestes begudes és la publicitat enganyosa. «D’entrada hi ha un error en la denominació comercial, ja que falsament s’anomenen energètiques quan en realitat són estimulants», matisa. Vinculat a això, considera que hi ha un «excés de campanyes publicitàries en les quals es ven que aquestes begudes generen èxit i bons resultats en els exàmens i l’esport; algunes fins i tot afirmen que ajuden a mantenir-se despert tota la nit i aguantar de festa», lamenta. 

Les begudes energètiques: la nova "droga" dels joves

Casabona va incidir també en la necessitat de difusió tant en centres educatius com de salut dels verdaders efectes d’aquestes begudes i en la incidència sobre la salut. Alguns d’aquests efectes són nerviosisme, ansietat, insomni, palpitacions, risc d’addicció, baix rendiment acadèmic o alteració de les proves analítiques entre d’altres.

Finalment, també va recordar que no s’han de confondre amb les begudes isotòniques o per a esportistes. Aquestes estan dissenyades perquè les consumeixin els atletes. Contenen carbohidrats, electròlits i líquids que ajuden durant els entrenaments d’alta intensitat en períodes curts de temps. Casabona indica que per a les persones no esportistes senzillament són una font de calories i sucre.

Visió conjunta

La problemàtica és compartida pel sector d’especialistes. És per això que la Societat Catalana de Pediatria exposa una sèrie de peticions conjuntes. D’una banda, els professionals demanen que aquestes begudes «deixin de ser considerades legalment refrescos, ja que això permet que es puguin distribuir sense cap obstacle a qualsevol nen i adolescent». També suggereixen que en l’etiquetatge s’ha d’advertir que no estan recomanades per menors de 18 anys, a més d’alertar que «la combinació amb begudes alcohòliques és perillosa per a la salut» i que «no es tracta d’una beguda isotònica ni esportista». 

També manifesten que no s’ha de permetre publicitat enganyosa ni tampoc que es promocioni la seva ingesta en esdeveniments de vídeojocs, proves esportives o concerts.

Per altra banda, recomanen que la mida màxima dels envasos no superi els 250 ml, ja que actualment el format més habitual és el de mig litre i recorden tots els efectes negatius per a la salut. És per això que demanen que no estiguin tant a l’abast ni es venguin a botigues de llaminadures o quioscs; ja que «haurien de tenir les mateixes consideracions que les begudes alcohòliques».