Cauen un 41% els ajuts d'urgència per risc de perdre el pis a les comarques gironines

La Generalitat va reduir un 41% durant l’any passat l’import de les prestacions d’urgència atorgades a persones o famílies en risc de perdre l’habitatge a les comarques gironines. Segons les dades publicades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya,a la demarcació es van atorgar 205 ajuts al llarg de l’any passat, amb un valor total de 557.940 euros. L’any anterior s’havien atès fins a 345 ajudes, que ascendien a 952.777 euros. Però malgrat aquesta reducció, la xifra actual és més elevada que les que s’atorgaven abans de la pandèmia de la covid-19, quan rondaven entre els 200.000 i 300.000 euros anuals. L’arribada de la covid va portar a l’extrem moltes famílies que es van veure sense ingressos, de manera que el nombre d’ajuts es va disparar fins arribar pràcticament al milió d’euros. Tot i això, va haver-hi un any, el 2021, que la ralentització de la burocràcia va fer que es reduís també el nombre de peticions rebudes, tot i que la situació de moltes famílies era d’urgència. Superada la pandèmia, la situació s’ha tornat a estabilitzar, tot i que continua havent-hi un bon nombre de gironins que han requerit l’ajuda de la Generalitat per evitar quedar-se sense casa.

Aquestes prestacions especials es destinen a pagar el lloguer o la hipoteca a persones que tenen un perill real de perdre la seva llar per no poder fer front a pagaments degut a la seva situació socioeconòmica, i poden servir per fer front a diferents casuístiques. De les 203 peticions ateses a les comarques de Girona, la major part (134 sol·licituds) eren per fer front a deutes relacionats amb el pagament del lloguer. En total, aquesta tipologia d’ajudes va ascendir fins als 321.113 euros. També hi va haver 64 ajuts (217.577 euros) per a persones que havien estat desnonades i quatre més que van servir per fer front a deutes hipotecaris (8.798 euros). En la documentació també consten tres ajudes a pagaments encara relacionats amb qüestions de la covid, però no es detallen els imports.

La Selva, en primer lloc

De les quatre demarcacions catalanes, Girona és la tercera en nombre d’ajudes atorgades, per darrera de Barcelona i Tarragona i només situant-se per davant de Lleida. Pel que fa a la distribució per comarques, la que ha atorgat un major nombre d’ajudes ha estat la Selva -tal com ha vingut succeint en els darrers anys-, on s’ha arribat fins als 230.470 euros. En segon lloc es troba el Baix Empordà, on se n’han donat 93.903, i la tercera posició correspon al Gironès, amb 88.946 euros. A la Garrotxa, d’altra banda, s’han atorgat 63.040 euros en ajudes i a l’Alt Empordà se n’han rebut 50.180. En canvi, les comarques on s’han rebut menys ajuts -que també són les menys poblades- són la Cerdanya, amb 18.956 euros, el Pla de l’Estany, amb 11.356, i el Ripollès, amb 2.444.

Les dades del Govern català, a més, també permeten traçar un perfil dels sol·licitants a Catalunya. La majoria de persones que han recórrer a aquestes sol·licituds tenen entre 36 i 49 anys (gairebé la meitat, un 48,4%), mentre que gairebé un terç se situa a la franja entre els 36 i 49 anys. En canvi, només hi ha un 13,2% de peticions procedents de joves menors de 35 anys i un 8,6% presentades per persones majors de 65 anys. En aquest sentit, l’edat mitjana dels beneficiaris se situa en gairebé 48 anys.

Pel que fa al sexe, la major part de les sol·licituds procedeixen de dones (un 68,3%), mentre que només un 31,7% han estat presentades per homes.

Una qüestió vital per a aquests tipus d’ajudes són els ingressos mensuals que té cada família o unitat de convivència. En aquest cas, pràcticament la meitat del total (un 48%) són famílies que ingressen entre 500 i 999 euros al mes, seguides d’un 38% que obtenen entre 1.000 i 1.499 euros. En un 20,5% dels casos, els beneficiaris tenen ingressos superiors als 1.500 euros mensuals, mentre que un 16% es troba a la franja d’entre els 100 i els 499 euros. Només hi ha un 6% de beneficiaris que declari ingressar menys de cent euros mensuals. En total, el valor mitjà de l’ingrés mensual d’aquestes famílies se situa en 985 euros.

El cost dels lloguers

La Generalitat, a més, també ofereix dades sobre l’import mensual del lloguer al qual han de fer front les famílies que es veuen amb aquesta necessitat, i això permet comprovar que, com més alt és el cost del lloguer, més necessitat hi ha d’ajudes per fer front al pagament. D’aquesta manera, un 39% dels sol·licitants paga més de 600 euros pel seu habitatge, mentre que un 23,3% n’ha d’abonar entre 500 i 599. Un 26,5% paga entre 350 i 499 euros mensuals, un 8,8% n’abona entre 250 i 349 i només hi ha un 2,3% que visqui en habitatges de menys de 250 euros mensuals. En total, l’import mitjà del preu dels lloguers d’aquests beneficiaris se situa en 359 euros.

Al conjunt de Catalunya, l’any passat es van atorgar 7,1 milions d’euros per ajuts d’urgència, la immensa majoria dels quals (gairebé 5,3 milions) a la demarcació de Barcelona. A Tarragona es van atorgar 905.000 euros en ajuts, després es va situar Girona, amb aquests gairebé 558.00, i en últim lloc hi va haver la demarcació de Lleida (que és també la menys poblada), amb 372.000 repartits en ajudes.

Al conjunt del país, el deute pel pagament de lloguer també va ser el problema majoritari (ja que representava pràcticament el 51% dels casos, mentre que els casos de deute hipotecari, deutes de lloguer derivats de la covid-19 o pèrdua d’habitatge representaven percentatges molt menors.

Subscriu-te per seguir llegint